Apadrina un funcionari espanyol

Jordi Puignero

Publicat: el 16/gen/12
Opinió| Columnes

El març de 2009 l'agència EFE, no sospitosa de pancatalanista, després de creuar les dades del cens de població del Instituto Nacional de Estadistica (INE) amb les xifres d'empleats públics del Ministeri d'Administracions Públiques, va constatar que Extremadura és la Comunitat Autònoma amb més funcionaris per habitant de tot l'Estat (8,35%), més del doble que Catalunya, que és la que menys funcionaris té per habitant (3,95%).

Després d'Extremadura venien Castella i Lleó (6,66%), Aragó (6,63%), Madrid (6,60%) i Andalusia (5,97%). El Pais Valencià (4,56%) i les Illes Balears (4,89%) se situaven en aquest rànquing a la banda baixa. Uns mesos més tard, un altre mitjà de comunicació de la "meseta" espanyola publicava unes xifres encara més escandaloses però molt interessants corresponents al nombre de funcionaris en proporció al nombre de treballadors. En aquell moment a Espanya els funcionaris representaven el 13,6% del total de treballadors de tot l'Estat. Per sobre d'aquesta xifra hi havia Extremadura (23,8%), Castella i Lleó (16,8%), Andalusia (16,7%), Castella La Manxa (16,5%), Canàries (15,8%), Aragó (15,1%), Astúries (14,2%) i Madrid (14,1%). La menor proporció de funcionaris es trobava a Catalunya (9,0%), Illes Balears (10,7%) y Pais Valencià (10,9%). Navarra, el País Basc i La Rioja no arribaven al 12%.

Ara fa un parell de dies, hem sabut que Extremadura torna a ser la comunitat autònoma que té més funcionaris, amb un total de 111.000 que representa el 29,8% de la població treballadora. En segon lloc, està Castellà i Lleó, amb 257.900 funcionaris, que representen el 25,7%.

Andalusia és la tercera comunitat amb major percentatge de funcionaris, amb 681.000, el 24,8% de la població activa. La segueix Castella-la Manxa, on els seus 190.000 treballadors públics representen el 24,5% dels treballadors seguit de Madrid (23,1%).

La comunitat amb menor percentatge de funcionaris són les Illes Balears, amb 86.200 funcionaris que representen el 17% del total, seguida de La Rioja, amb 22.900 treballadors públics, un 17,4% de la població treballadora.

El País Valencià, amb 350.000 funcionaris que representen el 18,6% del total; i Catalunya, amb 600.900 funcionaris (19,5%) són d'altres comunitats amb un percentatge inferior a la resta de l'Estat. En el conjunt espanyol, els treballadors públics superen els 4 milions, un 22,1% del total de treballadors.

En definitiva, amb aquestes xifres a la mà podem afirmar que amb els impostos dels Catalans, no només es fan autopistes gratuïtes i aeroports sense avions a la resta de l'Estat, sinó que ara també sabem que serveixen per pagar les nòmines de les mega plantilles de funcionaris d'altres comunitats autònomes. Comunitats que lluny d'ajustar-se el cinturó aquests darrers anys han incrementat irresponsablement les plantilles públiques sabent que no les podien pagar i posant en perill l'Estat del Benestar.

JORDI PUIGNERÓ és copresident de CiU Sant Cugat