Pim pam pum als treballadors públics
Ferran Villasenor
Publicat: el 14/des/11
Opinió|
Columnes
'Els funcionaris no fan res i cobren massa. N'hi ha massa i no sabem que fan. Si estiguessin a la privada ja els haurien fet fora'. Frases com aquestes s'estan intentant intentant ficar en el debat de la societat, malauradament amb èxit.
Hi ha paletes, lampistes, mecànics, funcionaris, metges, mestres i també polítics bons i dolents. Em preocupa (i molesta) el missatge que s'està donant, des d'ambients 'neocon', sobre que qualsevol cosa que es faci des de l'entorn privat es fa millor.
Us posaré un exemple. Vosaltres creieu que el servei d'atenció al client de la telefonia és millor que el servei d'atenció ciutadana del vostre Ajuntament?
Qui són els funcionaris (i laborals, tots treballadors públics)? Els treballadors que estan treballant en els ajuntaments o altres ens, administratius, tècnics, arquitectes, etc. També la policia local o els mossos, i també els mestres o els metges. Que en alguns llocs hi ha massa treballadors públics? Potser sí, i evidentment en altres segur que n'hi ha massa pocs. Que hi ha alguns que no compleixen objectius? Segurament és cert, però majoritàriament sí. Que cobren massa? Depèn del rang i l'escala salarial, però majoritàriament no. Que tenen un lloc assegurat de per vida? No tots. Massa privilegis? Possiblement en alguns casos, però no sempre i no tots.
Una bona administració prestadora de serveis ens qualifica com a país. Una administració on els recursos humans no siguin personal extensiu sinó intensiu, on es facin veritables plans de carrera que permetin que 'els millors' puguin vehicular una veritable carrera (objectiva) esdevé un objectiu a perseguir.
Una bona administració és aquella en que millora la competitivitat dels seus serveis, la formació dels seus treballadors, la inversió en tecnologia, l'aposta (de veritat) per la 'pedrera', la consolidació de la plantilla, l'adaptabilitat a les noves realitats, la externalització o la internalització de determinats serveis depenent de les seves característiques, la negociació col·lectiva com a principi, la motivació com a vehicle, l'atenció al ciutadà com a final, la missió i les cartes de serveis com a exemple de clarificació i transparència. Hem de fugir de l'anècdota per fer categoria.
Crec que, en aquests moments especialment, cal defensar el sector públic i els seus treballadors com a un principi de funcionament de l'Estat del Benestar i de la igualtat d'oportunitats entre tota la ciutadania.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC