Trams smarT

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 10/des/11
Opinió| Columnes

Camino per alguns trams de Sant Cugat i, de sobte, el semàfor es posa verd per deixar-me passar, els llums s'il·luminen al meu pas i els containers s'obren perquè hi pugui llençar la brossa, mentre l'asfalt s'aixeca i apareix una escombra que recull les tifes de tots els gossos. Fins i tot, la policia ve quan el carrer detecta algun lladre. Això és una ciutat intel·ligent!

Aquests dies, el gran interrogant que plana sobre la ciutat és què vol dir intel·ligent. Realment, sabem què significa? Pot una ciutat ser-ho? A quina intel·ligència ens referim? No només hi ha una intel·ligència mental, sinó també l'emocional.

Precisament, l'emocional és la capacitat d'escoltar, posar-se al lloc de l'altre i compartir, just el contrari del que suposaria una ciutat amb wifi a cada cantonada, només perquè els ciutadans puguin contactar amb l'administració.

Per tant, la nostra ciutat serà més intel·ligent com més capaç sigui d'adaptar-se a la gent, i no al revés. La gent continua necessitant el carrer i les places com a punt de trobada i no pas com a punt de connexió a internet. Cal fer xarxa parlant amb el veí i no pas donant-li l'esquena. Per cert, aquest veí, santcugatenc de tota la vida, sap el significat d''intel·ligent', però no pas el d''smart', que és el resultat de capgirar la paraula 'trams', aquests trossos de carrer que ara volen robotitzar.

DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor