Un veler: Catalunya
Narcis Clavell
Publicat: el 21/set/11
Opinió|
Columnes
M'agraden, com al Molt Honorable Artur Mas, les metàfores marines i que motiven el títol. Com que naveguem en el 'Marenostrum', és a dir, el nostre i no el d'ells, hauríem de poder elegir velocitat i rumb i, per sobre de tot, el port de destí, però els vents de Ponent (ni el vent ni la gent) són de força 17 (escala de Beaufort: 'huracà'), aconsellen posar el veler al paire.
Escolta-ho
La majoria dels passatgers d'aquest vaixell o bé pateixen la síndrome d'Estocolm o bé són mesells que fan una versió catalana, de la bíblica, de posar les dues galtes, la qual cosa dificulta encara més tenir singladures pacífiques.
Segons la rosa dels vents, aquests poden bufar de moltes direccions, especialment a la Mediterrània, on s'han de fer moltes virades per mantenir el rumb, ja que són vents traïdors que venen d'Europa (vicepresident, Alejo) i d'Espanya (25 diputats i Boadellas, Intereconomia i un milió d'etcèteres), però també a nivell nacional (PP i C’s) i local (m'estalvio anomenar-lo).
No sé si els catalans estem patim com el poble hebreu: Jehovà no els va permetre veure la Terra Promesa fins que hagués mort tota una generació (40 anys pel desert). Nosaltres en portem 300, per desconfiats i idolatrar els nostres colonitzadors.
Un dia vindrà un líder que pensi que no és acatant les normes de l’alcaid com el pres escapa de la presó i que a més sàpiga que no pot guiar el vent però sí que pot orientar les veles per portar-nos plegats al port de la llibertat. Això últim és un somni humit que, a diferencia de la viagra, no necessita consulta de l’apotecari.
Visca la República de Catalunya!
NARCÍS CLAVELL és expresident d'ERC