L'acampada de Sant Cugat

Victor Alexandre

Publicat: el 8/jul/11
Opinió| Columnes

S'ha de reconèixer que Mercè Conesa, com a alcaldessa de Sant Cugat, i el seu equip de govern, han gestionat molt millor l'acampada dels anomenats 'indignats' a la nostra ciutat que no pas Felip Puig i Jordi Hereu a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Escolta-ho

La violència policial del passat 27 de maig a la capital del país va ser inadmissible per diverses raons, però especialment per dues: una, perquè no hi havia proporcionalitat entre els cops de porra dels antiavalots i la resistència pacífica dels acampats; i dues, perquè amb aquella actuació -i també la que va tenir lloc a Lleida- es va alimentar el comportament no menys inadmissible -repugnant, diria jo- dels 'indignats' contra els diputats que entraven al Parlament uns dies després. Una vegada més es va fer palès que la violència genera violència.

A partir d'aquests dos fets, s'han dit moltíssimes coses. El conseller Puig ha arribat a acusar Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, d'haver calumniat els Mossos d'Esquadra, i els 'indignats', per la seva banda, s'han rentat les mans davant les agressions físiques que el seu sector violent va dur a terme contra els parlamentaris. Jo, personalment, no estic d'acord amb cap de les dues actituds. Imagino que la conselleria d'Interior deu tenir coses més importants a fer que perseguir un pacifista com el senyor Oliveres i els 'indignats' demostren poca maduresa eludint les seves responsabilitats. Quan el sector d'un col·lectiu, per petit que sigui, comet actes de violència, tot el col·lectiu en queda afectat, i precisament és tasca d'aquest col·lectiu expulsar aquells que en perjudiquen la imatge o en vulneren l'esperit.

A Sant Cugat, per sort, les coses han anat molt millor i tothom s'ha comportat civilitzadament. Mercè Conesa, en comptes de cometre l'error d'enviar-hi la policia municipal a estossinar ningú, va fer una cosa molt més intel·ligent. Va deixar que el moviment fes el seu procés i que fossin els mateixos 'indignats' els qui posessin fi a l'acampada. I així va ser. Al cap de disset dies, sense la més mínima incidència, els 'indignats' van decidir que aixecaven el campament i que continuarien les seves reivindicacions per mitjà d'altres activitats. Tota una lliçó de Sant Cugat a Barcelona i a Lleida.

VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor
www.victoralexandre.cat