Maneres de fer política (Resposta al Sr. Eduard Anguita i Rigola)

Jordi Feixas

Publicat: el 4/jun/11
Opinió| Columnes

Dissabte passat el Sr. Anguita demanava, davant la meva columna, que m'identifiqués com a col·laborador que vaig ser en el paper d'interventor de CiU en les passades eleccions, de manera que el lector pogués 'activar les defenses' davant la lectura de la meva columna. Com a proposta alternativa recomanava que els escrits que habitualment poden llegir els dissabtes fossin inclosos en la quota que els partits polítics tenen en el present diari.

Escolta-ho

Davant d'aquesta demanda, primerament cal lloar la passió amb la qual el senyor Anguita lluita políticament per cada detall, fins i tot focalitzant les crítiques contra un columnista jove i poc influent com el que escriu aquestes línies. Tot i aquesta insistència, tanmateix, cal dir que a la crítica del que fou membre actiu de la secció local d'ERC li manca qualsevol argument. D'una banda i sense atrevir-me -a diferència d'Anguita- a recomanar com han de treballar els periodistes de Cugat.cat, no té massa sentit incloure la columna d'un servidor a la quota d'una formació política ja que les opinions que s'hi expressen són únicament meves i no pretenen ni volen representar cap partit polític. D'altra banda, la qüestió 'd'activar les defenses de l'audiència' em sembla anacrònica i faltada de sentit. Tot escriptor té unes idees pròpies i, és més, porta sempre amb ell unes determinades posicions de les quals -tal com ens ha ensenyat la filosofia contemporània- no se'n pot despendre del tot en la línia d'esdevenir un parlant neutre. En aquest sentit exigir que un columnista s'identifiqui com a portador d'unes preferències és quelcom paradoxal donat que els mateixos lectors podran jutjar aquestes mateixes idees i preferències a través dels propis escrits. Tota defensa de l'audiència hauria de trobar-se en la capacitat d'anàlisi i reflexió davant els arguments i idees d'altri, no una continuada targeta identificadora de les idees del columnista.

Davant la falta d'arguments de la crítica rebuda és fàcil pensar que aquesta buscava el descrèdit més a través de l'atac a la persona que no pas a través de la discussió d'uns arguments o idees. És precisament aquest tipus d'actitud el que cal canviar en la política actual. Deixar de jutjar les persones a través d'etiquetes, de si són partidaris d'una o altra formació i entrar en el terreny de la discussió dels arguments, les idees i les propostes. És en aquesta línia que el diàleg ens fa créixer com a societat.

JORDI FEIXAS i ROIGÉ és llicenciat en Història, actualment cursa estudis superiors en Pensament Contemporani