10 anys sense Barnils

Josep Gimeno

Publicat: el 14/mar/11
Opinió| Columnes

Avui es compleixen 10 anys de la mort del periodista Ramon Barnils. Amb tristesa, vaticino que aquesta efemèride passarà ben desapercebuda entre els mitjans de més difusió, malgrat la qualitat periodística innegable del santcugatenc.

Escolta-ho

De fet, tampoc no ens hauria d'estranyar: la premsa barcelonina ja va tractar amb molta incomoditat i contenció la seva mort, amb censura inclosa a un article de Joan de Sagarra sobre Barnils en una capçalera que en aquells moments s'autoqualificava de 'diario independiente de la mañana'. Tot rau en el fet que Barnils va ser incòmode per al poder. Intel·ligent i lúcid des d'una manera d'escriure excel·lent, molts - altres periodistes i membres dels àmbits polític i econòmic - s'emprenyaven per l'agudesa i la claredat de les seves anàlisis sovint adobades amb molta acidesa i sarcasme. Per si fos poc, a aquesta escriptura d'altíssima qualitat, hi sumava una conversa atrevida, esmolada i políticament incorrecta que tantes orelles va fer parar a la ràdio amb programes com 'Postres de Músic' i 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico'. Ja veuen, algú incòmode que sabia escriure i molestava és massa dosi de sacsejada per a tant d'oasi (català). Tot i el previsible escàs ressò dels grans mitjans, algunes iniciatives modestes sí que pensaran en Barnils. A Sant Cugat, avui, Cugat.cat li dedica una bona estona radiofònica per recordar-lo des de l'estudi que porta el seu nom. I a Barcelona, aquest dijous, el Grup de Periodistes Ramon Barnils farà unes copes, un esport molt barnilià, a la seva memòria a l'Horiginal, a tocar del MACBA. Dues propostes lloables, però que no deixen de ser pocs records per tanta qualitat. La conclusió de tot plegat fa feredat: potser encara som un país massa petit per a un periodista tan gran.


Josep Gimeno és periodista