La creu i la mitja lluna

Blai Blanquer

Publicat: el 13/feb/11
Opinió| Columnes

Portem setmanes amb l'ai al cor veient a través dels mitjans, la plaça cairota de Tahrir atapeïda d'egipcis que entre tanquetes, reclamen democràcia. Hi ha hagut de tot: protestes airades i gestos solidaris, assassinats i pregàries.

Escolta-ho

Cap ciutadà responsable no es pot desentendre dels sofriments dels nostres veïns dels països àrabs i dels riscos que comporta aquest forcejament multitudinari per a l'estabilitat i la pau entre les nacions. Els creients, a més, hem de culminar en pregària els nostres millors desitjos: que la justificada impaciència dels joves, el cansament des pobres i la tossuderia dels que viuen situacions de privilegi no facin vessar més sang sinó que, per difícil que sigui, s'imposi allò que és just: un diàleg que consolidi el respecte als drets de les persones i a poder treballar en vistes a aconseguir un repartiment just dels recursos materials i espirituals.

Aquest anhel tan gran, per bé que sigui fràgil, ha donat lloc a una imatge corprenedora: si fa poc, a Egipte hi va haver atemptats contra cristians, ara, en una manifestació, s'han vist unides la creu i la mitja lluna. És a dir musulmans i cristians colze a colze. Una flor no fa estiu. Cert. Però, per un camí tan llarg, és un bon indicador.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià