Les amistats electorals

Victor Alexandre

Publicat: el 11/feb/11
Opinió| Columnes

Cada dia és més a prop la data de les eleccions municipals del 22 de maig i serà interessant veure quin resultat obtenen les diverses sigles independentistes que hi concorreran. De moment, són una incògnita perquè si la dispersió és verí per a les urnes també ho són les unions de conveniència.

Escolta-ho

Vull dir que la gent sap prou bé que determinats amors sobtats, com l'aliança entre Esquerra i Reagrupament, responen més a una conjunció d'interessos que no pas a cap estimació real, cosa que provoca desconfiança en l'elector.

No, no estic dient que les aliances no siguin bones. Poden ser-ho, és clar que sí, però només si són autèntiques. Altrament, la ciutadania les percep com a aliances entre perdedors. No és el mateix un pacte entre partits nous o una aliança treballada durant tota una legislatura i, per tant, amb una base sòlida, que una aliança a corre-cuita tres mesos abans de les eleccions. Les aliances fetes a corre-cuita transmeten una imatge de feblesa política i la feblesa política és molt poc seductora. Haurien de reflexionar sobre això Esquerra i Reagrupament a Sant Cugat. Jo, personalment, no dubto gens ni mica de la bona fe de la secció local republicana, però cal no oblidar que durant dos anys algunes veus de la direcció nacional del partit no han parat de blasmar Reagrupament, de llançar-hi infàmies rabioses i d'escampar tota mena de desqualificacions. I ara, tot d'una, just quan Catalunya els ha fet fora del govern, resulta que veuen en Reagrupament un meravellós aliat. Doncs sí, a l'electorat li costa pair aquestes coses.

Recordem, igualment, que el resultat de les eleccions municipals del 2006 no va ser bo per a Esquerra i el del proper 22 de maig encara fa més por. I el més trist, en el cas de Sant Cugat, és que no és pas per culpa de la secció local, sinó per culpa de la nefasta política nacional de la seva cúpula. Només cal veure què van dir les urnes el passat 28 de novembre. Reagrupament, per la seva banda, també haurà de reflexionar molt sobre la decisió que ha pres, ja que es veurà obligat a justificar allò que tant havia criticat d'Esquerra. És a dir, que si amb molt bon criteri va jutjar vergonyós que la direcció republicana donés suport al Partit Socialista, després que aquest partit l'hagués expulsada del govern, molts electors també poden considerar incongruent que Reagrupament acabi donant suport a la mateixa Esquerra que va expulsar Joan Carretero.

Ignoro quin serà el desenllaç d'aquest aplec de paradoxes, però sembla segur que tant Esquerra com Reagrupament es veuran obligats a donar moltes explicacions i això complicarà molt les coses. Les explicacions no són pas dolentes per si mateixes, però quan has d'explicar excessivament una aliança és que el votant no la veu clara. I si el votant no la veu clara no serà fàcil que et voti. Sobretot si té a l'abast opcions similars com la CUP i Solidaritat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat