Sant Cugat, moralment inclosa en la Constitució

Victor Alexandre

Publicat: el 1/oct/10
Opinió| Columnes

Molt lamentable la decisió de Convergència i Unió de no acceptar el text redactat conjuntament per Esquerra i la CUP i substituir-lo per un altre, que el neutralitzava, en el ple municipal del passat 21 de setembre. En aquell text, els republicans i la CUP demanaven que, com han fet gairebé un centenar d'ajuntaments catalans després de la sentència de l'Estatut, Sant Cugat es declarés 'moralment exclosa de la Constitució espanyola'.

Escolta-ho

La moció, tanmateix, no va prosperar perquè, com diem, CiU es va treure de la màniga un text que es limitava a reiterar el rebuig a l'esmentada sentència i a parlar de l'eufemístic i ambigu “dret a decidir”. En aquest sentit, van ser molt encertades les paraules de Raül Grangé, portaveu d'Esquerra, retraient a CiU que, en no veure's amb cor de votar en contra de la moció, aprofités la seva majoria absoluta per presentar-ne una de nova ben poruga.
Tot hauria estat molt diferent, però, si, en lloc d'aquesta maniobra, i seguint l'exemple d'Iniciativa, CiU hagués donat llibertat de vot als seus representants, ja que, com sabem, molts regidors santcugatencs de Convergència defensen la plenitud nacional de Catalunya. Una plenitud que, com va dir el portaveu de la CUP, Quim Pla, el nostre Parlament ja ha demostrat que no vol. Doncs bé, malgrat aquest greu estat de coses, i per voluntat absoluta de CiU, Sant Cugat s'ha declarat moralment inclosa en la Constitució espanyola. Enhorabona.
Arribats aquí, crec que Convergència -no parlo d'Unió- s'equivoca intentant esgarrapar vots espanyolistes al Partit Popular i al Partit Socialista. S'equivoca, perquè l'independentisme creix per moments i Convergència hauria de sintonitzar amb els nous temps en lloc de fer-ho amb els de l'època de Jordi Pujol. Pujol, molt poruc en la seva darrera etapa, passarà a la història com un president amb fites inqüestionablement positives per a la normalització del país, com ara TV3 o la policia catalana, però ja forma part del passat, i les seves pors no poden marcar el dia a dia de l'actual política nacional de Convergència. No poden fer-ho, perquè el país ha canviat. El pànic a declarar-se moralment exclòs de la Constitució espanyola, després del brutal atac que ha patit Catalunya, és propi d'ànimes en pena, però no d'una força política que diu que vol fer avançar el país cap al dret de decidir. Més que res, per una raó de credibilitat. Quina credibilitat espera guanyar-se aquell que proclama que aconseguirà per a Catalunya l'impossible concert econòmic, si ni tan sols és capaç de fer un pronunciament que no té la més mínima repercussió legal?
Sobre el cant a les excel·lències del federalisme -la parauleta darrere la qual s'amaguen els moderns defensors de la “unidad de España”- ja en parlarem un altre dia.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat