Un país de micos

Jordi Puignero

Publicat: el 30/set/10
Opinió| Columnes

Experimentar amb animals ha estat quelcom habitual al llarg de la història de la humanitat (els gossos de Paulov, la gossa Laika, l'ovella Dolly, en són alguns exemples). No fa gaire em vaig interessar per un experiment sociològic molt interessant fet fa alguns anys amb micos.

Escolta-ho

Consistia en tancar una comunitat de monos en un recinte prou ampli on tinguessin les seves necessitats bàsiques garantides (menjar, beure, esbarjo ...). Al centre del recinte i penjant del sostre hi havia una corda i al capdamunt de la corda i, per tant visible des de qualsevol punt de la gàbia. hi havia lligat un plàtan de grans dimensions. Evidentment, un dels micos no va trigar a enfilar-se per la corda per agafar la voluminosa banana. Però en fer-ho es va activar un mecanisme on durant dues hores tots els micos de la gàbia eren ruixats amb aigua molt freda, gairebé congelada, produint un gran malestar a tota la comunitat. Al dia següent es va reposar el plàtan al seu lloc. Al cap de poca estona un mico s'hi va enfilar per agafar-lo i la ruixada general es va tornar a produir. L'endemà, un cop col·locada la banana al seu lloc, un mico va decidir enfilar-s'hi, però aquest cop diversos micos de la comunitat se li van llençar a sobre per impedir-ho i propinant-li una bona pallissa. Els dies següents cada cop que un mico provava d'enfilar-se per la corda rebia unes bones plantofades de la resta de companys. Al cap d'una setmana, no hi havia cap mico que s'enfilés a la corda.

Després d'unes setmanes de calma absoluta es van reemplaçar dos micos del recinte per dos de nouvinguts. Resultat: els dos simis nouvinguts no van trigar gaire estona a ser apallissats. Mica en mica tots els micos del recinte van anar sent reemplaçats per micos nouvinguts fins arribar un dia que cap dels micos de la gàbia havia experimentat l'experiència de ser ruixat amb aigua freda però, en canvi, tots tenien molt clar que el plàtan no es podia tocar. Quelcom semblant ens passa als catalans amb la Constitució Espanyola, una norma que acatem de facto malgrat la majoria de la població actual (tots els que tenim menys de 50 anys) no vam participar ni en la seva elaboració ni en la seva ratificació via referèndum. Una llei que van fer i acceptar els nostres avis per sortir de la gerra d'aigua freda del franquisme. Una norma que amb el temps ha esdevingut intocable, com el plàtan, tan intocable que fins i tot un mico important de la comunitat anomenat 'Estatut' n'ha patit les garrotades. Arribat aquest punt, els catalans ens hauríem de preguntar ... és lícit que ens regim per una Constitució que la gran majoria de l'actual població catalana (i espanyola) no ha votat ? No hauríem de poder decidir si allò que van decidir els nostres avis continua sent vigent trenta anys després? Ens diran que el dret a decidir xoca amb el marc legal vigent a l'Estat Espanyol. Nosaltres els hem de contestar que són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no la democràcia al servei de les lleis. Si no ho fem continuarem sent un país de micos.

Jordi Puigneró és copresident de CIU a Sant Cugat.