La dansa: llenguatge universal

Narcis Clavell

Publicat: el 24/ago/10
Opinió| Columnes

'La dansa és el camí més curt entre dues persones' M. Graham En la societat en què vivim, la comunicació i el llenguatge són essencials en les nostres vides, ja que necessitem expressar el que sentim, les nostres idees i les nostres opinions.

Escolta-ho

Exterioritzem de forma continua el nostre estat d'ànim i les nostres emocions perquè ens agrada que els altres ens escoltin, ens aconsellin i es preocupin per nosaltres. Volem sentir-nos rodejats d'un ambient segur i ens agrada que ens diguin i ens demostrin que ens estimen i que confien en nosaltres. Doncs bé, la dansa, com la paraula o l'escriptura, també té aquest poder comunicatiu. És més, és capaç de transmetre un sentiment i que aquest sigui entès per tot ésser humà (amb visió); ja sigui pobre, ric, oriental, negre, blanc o mut, reforçant d'aquesta forma la idea que la dansa és un llenguatge universal, una forma de comunicar-se sense barreres. És més, qualsevol sentiment tendeix a ser acompanyat per un gest, I si a més a més resulta que l'home sovint expressa aquests sentiments; els gestos prenen la seva vida i la seva forma.

La dansa reflecteix en cada gest la intenció del ballarí, una intenció que és fruit d'una idea per arribar a il·lustrar-la. En aquest sentit la dansa és una font d'idees en què el símbol conté figura i significat (la figura sent la representació corporal, el gest d'una idea, i el significat sent la imaginació i somni; la idea que es vol representar). És més, la idea i la representació expressiva d'aquesta són una realitat molt properes al dia a dia del ballarí, i és per això que allò simbòlic en dansa es converteix en expressió quotidiana.

A més a més la dansa és signe. El signe és producte d'una activitat conscient que permet referir-se a alguna cosa sense tenir la necessitat de fer-la present.

Utilitzem el codi dels moviments, dels silencis i de les actituds corporals. Són paraules que diu el nostre cos a través de l'aire. És tracta d'una activitat que realitzem de dins cap a fora.

En definitiva, la dansa és un fenomen comunicatiu que en part es pot utilitzar per enviar i rebre missatges a través del comportament no - verbal. A més a més, cal afegir que durant tota la seva existència ha tingut aquesta funció comunicativa; ha servit per posar-se en contacte amb la naturalesa, amb els Déus, amb l'ànima d'un mateix i amb altres membres de la societat.

NARCÍS CLAVELL és expresident d'ERC.

(Columna publicada el dia 10-03-2010)