El Parlament

Narcis Clavell

Publicat: el 16/feb/10
Opinió| Columnes

Aquesta setmana ha mort la comissió parlamentària per posar en solfa la nova llei electoral catalana. Regeix la norma espanyola segons una disposició transitòria de l'Estatut de Sau de 1979, que comminava als partits a fer una llei pròpia dins un curt termini ( l'única autonomia de l'Estat espanyol que no la té).

Escolta-ho

CIU durant 23 anys no ha volgut ( i podia) enfrontar-s’hi per no perdre quatre vots mal comptats del territori en el qual està ben arrelada .Per no empetitir la sitja de vots convergents, han actuat més com a polítics que no veuen més enllà de les properes eleccions, que com estadistes que miren per les properes generacions .

Ara diuen defensar el territori per no acceptar l’informe dels experts. No volen arriscar res i al cap i a la fi ho estan arriscant tot. El tedi de la ciutadania envers els seus polítics és ja manifest i amb la llei electoral actual de llistes tancades, formades pels aparells dels partits que premien l’obediència i el mutisme còmplice, a la capacitat de l'individu per ser un bon gestor dels afers públics , portarà al divorci definitiu entre la societat i aquells que ens diuen representar.

Com que vull ser fidel a mi mateix, en les properes eleccions, si les coses continuen igual, en anar a votar i acomiadar-me de la meva mascota 'Plutó' (el de les IDEES) veuré si s’aixeca amb les dues potes, o només amb una, per votar en BLANC o NUL, ja que és el mateix que fan els parlamentaris que voten segons el portaveu aixequi un dit o dos.

He comés un error, no sempre han d’obeir, en algunes qüestions de suma importància tenen llibertat de vot: la llei antitaurina, i quelcom més que ara no recordo.
Com exemple de la futilesa del càrrec de parlamentari, n’hi ha un de Sant Cugat que no ha estat mai davant del faristol per defensar una esmena o projecte de llei.

En resum, penso que partits polítics tan tancats, i un parlament en el qual no es debat lliurement per confrontar i consensuar mesures pel millor benestar de tothom, són un burla, befa i escarni per a la ciutadania. El Congrés de EUA són un exemple de com no sempre els republicans o els demòcrates voten igual que el seu partit.

NARCÍS CLAVELL és expresident d'ERC