A favor de l'Estat Palestí i en contra del boicot a Noa

Ferran Villasenor

Publicat: el 16/nov/09
Opinió| Columnes

Els darrers dies s'ha generat una certa polèmica sobre les declaracions realitzades per Joan Calderón, president d'Iniciativa per Catalunya de Sant Cugat, i per mi. En una tertúlia de ràdio se'ns va preguntar quina opinió teníem sobre el boicot que s'ha anunciat a l'actuació de la cantant israeliana Noa. El posicionament d'ICV el podeu veure als mitjans de comunicació local. Sobre el meu, vull posar negre sobre blanc el que vaig dir i el que penso.

Normalment no opino de temes de política internacional ja que el meu camp de joc és l’àmbit municipal. Malgrat tot, tot és política. Sobre política internacional mai se sap prou, i malgrat haver fet l’especialitat de Ciències Polítiques en relacions internacionals crec que sempre s’ha de saber que no es tenen totes les fonts i que les coses no són ni blanques ni negres.El conflicte àraboisraelià o si volem la creació de l’estat d’Israel, el procés de descolonització, l’holocaust jueu i la segona Guerra Mundial han marcat l’actual present de la zona.
Crec que, en primer lloc, cal diferenciar entre governs i ciutadans, i també entre governs de diferent signe o tarannà.
Crec i penso, fermament, que part de la solució al conflicte ha de venir de la negociació que porti a la creació efectiva de l’Estat de Palestina.
Crec i penso, fermament, que el funcionament de Hamàs camuflant una organització terrorista en un exèrcit d’alliberament nacional no cerca la unió del poble palestí en la demanda del seu país i la garantia de les seves fronteres.
Crec i penso, fermament, que els assassins d’Isaac Rabin tornaran a actuar per dinamitar els ponts de diàleg que puguin haver entre les dues comunitats.
Fa mesos, em vaig manifestar públicament per rebutjar els bombardejos indiscriminats de població civil efectuats per l’Exèrcit Israelià, per a mi no va ser una guerra sinó una massacre. També vaig rebutjar els atacs de Hamàs a les poblacions frontereres jueves.
Cal també recordar la 'guerra civil' que van protagonitzar Hamàs i Al Fatah, fet que va posar encara més pals a les rodes a una situació complicadíssima.
El PSC ha estat identificat tradicionalment com una partit propalestí, crec que el PSC sempre ha mostrat les seves simpaties per la creació de l’Estat de Palestina però també per la consolidació d’unes fronteres pactades, un rebuig del terrorisme de Hamàs i un multilateralisme de relacions a la zona. En aquesta zona hi ha altres principals actors com Egipte, Líban, Jordània i sobretot Síria que han de prendre part.
Em referia anteriorment a Rabin i els seu assassinat per part de radicals terroristes jueus (crec que identificar la religió al costat de terrorista no és adequat, ho poso com a reflexió). La seva mort va dinamitar una porta de llum al conflicte. Com us deia abans, els governs no són tots iguals i els governs d’Israel crec que tampoc. Fa temps que el laborisme no passa pel seu millor moment i l’atomització del parlament israelià ha disparat el pes dels partits hipernacionalistes i conservadors i religiosos, crec que aquest fet no ha ajudat a la solució del conflicte. Temes com el creixement d’assentaments i murs de protecció ( o vergonya) han aprofundit en aquest conflicte.
Tampoc ha ajudat la desaparició de referents aglutinadors en el bàndol palestí, la guerra entre Hamàs i Al fatah, i tampoc la diferència de criteris polítics entre possibilisme o aniquilació de l’enemic.
Com sabeu, des del bàndol jueu es defensen aquestes actuacions de cara a la seguretat i des de la població palestina representa un trencament de sobirania i 'apartheid' religiós i econòmic.
En els propers dies la cantant Noa realitzarà una concert a Sant Cugat. El CASC ha anunciat un boicot a l’actuació.
Noa va realitzar unes declaracions on no donava suport als bombardejos tot i que defensava Israel dient que va ser arrosegat a aquesta situació davant dels atacs de Hamàs. També deia que mostrava tot el seu suport a Al-Fatah i a tots els palestins que s’esforcen per aconseguir la pau. Deia que els seu somni és cantar en la signatura del tractat de pau entre Israel i Palestina.
Noa defensa la creació de l’Estat de Palestina però també ha fet alguna declaració que no comparteixo. Serà i és atacada pels sectors conservadors i antipalestins jueus i també per Hamàs.
El tema ja no és Noa, una cantant, el tema és que aquells que poden fer de pont entre dos sectors sempre són doblement atacats i en alguns casos, com Rabin, assassinats.
Aniré al concert per escoltar una cantant, aniré respectant el dret dels que es manifestaran a la porta i aniré per defensar la pau i la creació de l’Estat de Palestina i també per rebutjar el terrorisme.

FERRAN VILLASEÑOR és primer secretari del PSC