La reforma laboral

Narcis Clavell

Publicat: el 27/mai/09
Opinió| Columnes

És quelcom que tothom en parla, però cap ànima vivent vol ni sentir ni començar a parlar. És com Déu, que diuen que és arreu, però ningú el veu.

Escolta-ho

Sé que em fico en un vesper i que puc sortir-ne malferit, però posar el dit a la nafra si serveix per curar-la, és un delit. Crec que els polítics, sindicats, empresaris i en general tothom que tingui alguna cosa adduir, tenen el deure de trobar-hi solucions sense excuses ni ajornaments .

No es deu simplificar la reforma tot dient que es vol abaratir l'acomiadament, ni tampoc que l'increment de l'atur es deu al cost de l'acomiadament. Hi ha un gran nombre de factors i qüestions que els agents implicats caldria que tinguessin present.

L'estatut del treballador (en altres temps anomenats productors ) arrenca del franquisme, quan no era permesa la vaga i la”pau social “ (sinònim d'aldarulls) era el valor més important pel dictador, i va atorgar uns drets i avantatges sobre altres economies veïnes que, amb l'arribada de minsa democràcia , hereva del Cabdill no han estat posats al dia, perquè són tabú per a uns i dogmes de fe per altres.

Hi ha alguns punts que vull fer esment encara que caigui a la piscina.

Mobilitat labora. Prou de contractes escombraries, seguretat en el lloc de treball, reduir l'absentisme (és escandalós el percentatge i la facilitat amb què s'aconsegueix la baixa per malaltia), dignificar i incrementar la formació professional per als adolescents i formació continuada al llarg de la vida professional. Fer una llei de vaga (pendent des de sempre) que garanteixi els drets del vaguistes i també d'aquells que no vulguin sumar-s'hi, regulant els espais públics, garantint l'ús tant per a uns com per a la resta de la ciutadania. Per què el funcionaris tenen més drets que la resta de treballadors del país? És que tenen butlla? Amb aquesta avantatge no es premia l'esforç ni la creativitat com a la resta del sectors productius. No som igual davant la llei? La llista de coses a fer és inesgotable i correspon als actors posar fil a l'agulla .

NARCÍS CLAVELL
Expresident d'ERC