Què se n'ha fet del cinema del Club Muntanyenc?

Victor Alexandre

Publicat: el 7/mai/09
Opinió| Columnes

És una llàstima que les projeccions cinematogràfiques que tenien lloc tots els dimecres al Club Muntanyenc de Sant Cugat, organitzades per la mateixa entitat i pel Casal La Guitza, s'hagin deixat de fer.

Escolta-ho

És una llàstima, perquè, a banda de ser de franc, les dirigia gent molt competent, l'entorn resultava agradable, els espectadors eren respectuosos i les pel·lícules tenien molta qualitat. A més, es programaven títols singulars, cicles exquisits, clàssics europeus i nord-americans i tot plegat s'il·lustrava amb uns comentaris interessantíssims abans i després de cada projecció. D'allò, però, sembla que no en quedi res. Les darreres sessions -magnífiques sessions, per cert, amb L'apartament, de Billy Wilder, i Lluna de paper, de Peter Bogdanovich- van ser a l'aire lliure aquest passat estiu, per bé que no fa gaire n'hi ha hagut una d'aïllada, sense continuïtat, amb la projecció de Pauline a la platja, d'Eric Rohmer. Això és tot. Ningú no ha explicat què ha passat ni si les nits de dimecres al Muntanyenc tornaran a ser una realitat. Seria una llàstima la seva desaparició, ja que, com sabem, les novetats cinematogràfiques que arriben a les tretze pantalles de Sant Cugat són produccions excessivament comercials i amb molt pocs al·licients des d'un punt de vista cultural. Des d'aquí, per tant, cal fer una crida als programadors del Muntanyenc per tal que recuperin les sessions esmentades. Aquesta primavera encara se'n podrien fer unes quantes a les confortables butaques interiors de l'entitat i, a partir del juny, podrien retornar les refrescants sessions d'estiu a l'aire lliure. Sant Cugat té un gran nivell en matèria d'activitat literària, però continua mancada d'una sala estable que projecti cinema de qualitat set dies a la setmana. És la seva assignatura pendent.

VÍCTOR ALEXANDRE
Periodista i escriptor
www.victoralexandre.cat