Democràcia i els partits polítics

Narcis Clavell

Publicat: el 25/ago/09
Opinió| Columnes

És sabut i acceptat per tothom que no pot haver-hi democràcia sense coexistir amb partits polítics.

Escolta-ho

Però no és menys cert que aquets, massa sovint, la envileixen i la malmenen, per estar al servei dels seus interessos.

Els partits, no són paradigma de democràcia, doncs molts d’ells son endogàmics, no permeten els seus comandaments la renovació de persones i idees necessàries per mantenir un mínim d’higiene democràtica. Com volen influir en la societat, si l’única manera de fer-ho és donant exemple?

El Parlament, màxima representació de la voluntat popular, deu ser respectat i especialment acatades les seves resolucions. El 30 de setembre de 2005, data històrica pel nostre país, van viure com poc després uns partits, dits democràtics, es passaven l’acord del Parlament per on el colós de Rodes es passava els vaixells. Per un plat de llenties, van rebre un ració d’olives sense farcí. Per fidelitat al germà gran? Doncs aquest s’ha fagocitat els seus 25 diputats al Congrés, sense ni tan sols agrair-li.

I què han fet els altres dos partits parlamentaris? El més petit de tots sent el seguidor, i la marca blanca del gran, no fos cas que perdessin cotes de poder. I el quart? Doncs amb posicions erràtiques, del sí però no, i dubtant de la seva pròpia ombra.

Per què no han elaborat una nova llei electoral, ja que disposen de la competència que va donar-los l’Estatut de Sau? Perquè qualsevol modificació, encara que suposi enlairar el llistó democràtic, pot significar la pèrdua d’escons al Parlament o de regidors als municipis.

Confiem que en un futur proper els partits, veient la desafecció de la ciutadania, aprendran de països com Anglaterra, que fan llistes obertes i diputats de districtes propers al poble, i fen falsa la dita de: que per elaborar la llei de caça mai no es consulta als conills.

NARCÍS CLAVELL és expresident d'ERC (columna publicada el 15/01/09)