La saviesa

Narcis Clavell

Publicat: el 7/ago/09
Opinió| Columnes

Es diu ucronia a la concepció imaginària d'uns fets que mai han succeït.

Escolta-ho

Maria, una adolescent de setze anys, amb un cap molt ben moblat, i una escala de valors i prioritats del tot correctes, segons els seus familiars, mestres i amics, va tenir un somni :

“Un dia al matí, llevada del llit, tingué la certesa que ho sabia tot sobre totes les coses, que el seu saber era total i absolut, i que ja no fora necessari, ni estudiar més, ni posar el despertador per anar al col·legi, ni tenir maldecaps pels exàmens, ni haver de esforçar-se en res perquè li vindria donat per ciència infusa”.

“Què seria llavors de la vida? Ens donaria plaer el viatjar, el llegir, gaudir de vacances, o no sentir el goig del deure complert? On quedaria la gratificació que se sent quan aprens i reps respostes a les teves mancances? On quedarien les fites els objectius, la curiositat, la creativitat i perquè no, també els errors?

Ring...ring!!! Dos quarts de set del matí i el despertador sona i la Maria, en aixecar-se va pensar: “no he somniat, he tingut un MALSON”. L'esforç, l'estudi, la lluita per millorar, el fer cada dia quelcom de millor i aprendre constantment son valors suprems als quals no es poden renunciar ni en somnis i s'han va anar al col·legi molt feliç saben que aquell dia, com els altres, tornaria a casa una mica més il·lustrada que el dia anterior.

“Saber el que no es sap, és el principi de la saviesa”

NARCÍS CLAVELL (columna publicada el 7/10/08)
Expresident d'ERC