L'Onze de Setembre

Narcis Clavell


Publicat: el 11/set/08
Opinió| Columnes

Quin significat té pels catalans aquest dia? Celebració? Commemoració? Commoció? Memòria?... Simple semàntica de diferents morfemes.

Escolta-ho

Què va succeir l’Onze de Setembre de 1714? Senzill d’explicar: que els espanyols ens van estovar amb una bona pallissa, tan material com moralment . No van anar, els defensors de la pàtria, a treballar el dia següent com si no hagués passat res? No es va reincorporar al seu càrrec de funcionari l'honorat Conseller en Cap? No va permetre aquella gent tan ufana i supèrbia el fet ignominiós que es pengés durant anys i dins d’una gàbia a la Porta de la Pau de Barcelona, el cap tallat del vertader heroi i avui oblidat General Moragues?

Tres-cents anys després no hem après res de res, encara confiem i estimem a qui ens va arrabassar les nostres llibertats i especialment la nostre dignitat. Esperem un reconeixement de la nostra singularitat i desig de llibertat.... i què fem?: lluites internes, desavinences, afany de protagonisme, cantar Els Segadors i escoltar com molts batlles (representants del poble) es neguen a hissar l’estelada, adduïnt falsedats o exterioritzant actituds porugues.

I per acabar, som tan refiats que esperem una bona llei de finançament provinent de qui vol continuar espoliar-nos per sempre. Per què som tan babaus? Per elaborar la llei de caça mai no es consulta als conills.

Prefereixo que el meu poble mori dret que visqui agenollat. El dia onze arriaré la senyera que fa ja 25 anys oneja a casa meva en senyal de dol i l’hissaré altre cop el dia dotze per reivindicar la llibertat del meu país.

El dia que els catalans, tant en nombre com en intensitat, sentin tanta hispanofòbia com els espanyols la catalanofòbia, començarem a albirar un futur d’esperança i llibertat, doncs no existeix pitjor submissió que afavorir els interessos de qui t’humilia constantment.

NARCÍS CLAVELL
Expresident i exconseller nacional d'ERC