La discriminació positiva

Narcis Clavell

Publicat: el 15/abr/08
Opinió| Columnes

No hi ha res més oposat a la IGUALTAT, que les normes de discriminació positiva que sovint promouen avantatges per a uns col·lectius que no la necessiten i d'altres són oblidats tot i ser veritablement mereixedors d'una legislació o protecció legal especial.

Escolta-ho

Fixeu-vos en els mitjans de comunicació d'aquests dies que mencionen com a principal noticia que en el Consell de Ministres hi ha més dones que homes. És comú que en els partits polític, per a confeccionar les llistes a candidats a qualsevol elecció, establir un nombre mínim de dones als llocs primers, arribant ha determinar fins i tot amb exactitud la posició a ocupar.

No perquè ho digui la llei, una norma ha de ser justa, ja que no sempre en les paraules de la llei es troba justícia. Quan es fa apologia de la discriminació positiva, no és més que un discurs per cercar rèdits polítics. Fins i tot quan els polítics coincideixen, poden estar molt equivocats.

Per què hi ha una llei de protecció de gènere i no hi és per protegir altres grups com son els infants, ancians o discapacitats? No són aquestes persones dignes de ser protegides amb lleis especials, quan estadísticament estan encara, més subjectes de delictes provenint del seu propi entorn familiar?.

Per què una llei d'igualtat d'oportunitats per les dones, i no per la gent gran que té molt adduir en política i també en altres camps ?

Només aquelles que no siguin capaces d'arribar on es proposin, per manca de capacitat o d'esforç, han de veure amb bons ulls unes lleis tan discriminatòries per altres col·lectius, tan dignes de protecció especial com elles.

Haig de dir en honor a la veritat que totes les dones que conec i especialment les que dediquen el seu esforç a la política per a millorar la societat, refusen frontalment aquesta llei , que fins i tot consideren masclista. Volen triomfar per mèrits, i no amb “handicaps”.

NARCÍS CLAVELL

Ex-President d'ERC