Fem plegats un anàlisi de les tres possibles situacions legals amb les que es pot trobar Valldoreix.
La situació actual té un gran avantatge: tothom se sent incòmode amb qualsevol canvi i s'estimen més continuar igual, malgrat hagin de suportar inconvenients. Des de l'inici, les relacions entre Valldoreix i Sant Cugat han patit alts i baixos i una manca de comprensió entre les dues administracions (encara que hagin estat governades per partits del mateix color). Massanés, Sanmartí, Paraira i Cardoner vs. Aymerich i Recoder. Només quan va haver-hi sintonia personal entre alguns dels membres de les dues institucions, es van assolir acords positius. Ni Valldoreix ni Sant Cugat poden dependre de bones sintonies personals. Si no es fan noves lleis que estableixin el marc jurídic sobre competències i relacions amb l'Ajuntament, l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) que tenim no és viable ni rentable per a la ciutadania. Tots els partits polítics donen suport públic a aquesta primera opció. Això sí, ho diuen amb la boca petita perquè hi ha alguns vots a guanyar i més cadires a repartir. A la primera part daquest article, deia que existien tres vessants des d' on fer política: el cap, el cervell i l'estómac. No hi ha cap dubte que el sol nom de 'política' causa esgarrifalls a molta gent de Valldoreix, vist com s'han gestionat els consells de districte de Sant Cugat . Això en si mateix és un inconvenient gairebé insalvable. A principis dels 90, vaig ser capdavanter d'un moviment d'independència . Avui amb la serenitat dels anys que pesen sobre les meves espatlles, us diré que no espero res de la política. Sóc partidari de constituir-nos com a districte, establint unes normes legals de descentralització (no només per a Valldoreix, sinó també pel Centre, La Floresta i Mira-sol) que impedeixin que l'estupidesa, la desidia o la ignorància del president del consell de districte de torn malmeti un bon nivell d'eficiència i eficàcia en ells.
NARCÍS CLAVELL Expresident d'ERC i exvocal de l'EMD de Valldoreix