Valldoreix es troba davant d'una disjuntiva important per al seu futur: o esdevé un municipi normal i independent o renuncia a les competències d'estatus d'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).
Va ser un coronel africanista, que davant d'una batalla crucial i en contra dels marroquins, va manifestar la famosa expressió 'caixa o faixa'. Amb això volia palesar que si perdia la contesa el posarien a terra vestit amb una caixa de pí o que en cas de guanyar, rebria la faixa de general. No sé com va acabar la història, però el més segur és que fos enterrat , ja que l'exèrcit espanyol només conta i canta les seves victòries quan ha lluitat contra el seu propi poble desarmat. De totes maneres, m'és totalment indiferent perquè cap gesta militar em fa goig, ni que sigui la guerra de les Termòpil.les. Els valldoreixencs també s'hauran de plantejar el 'caixa o faixa'.
El 1959, un petit home (en els dos sentits) que ens va enviar la providència l'any 1936 (quin gran enyor senten per ell els tres tenors-cardenals Rouco,Gasco i Cañizares!) va donar-li a Valldoreix el rang d'Entitat Local Menor (ELM). Ho va fer escoltant les veus de valldoreixencs benestants que volien separar-se de Sant Cugat i ho van aconseguir a mitges, amb aquesta figura administrativa de ELM que no és ni carn ni peix.
Les EMD tenen la seva raó de ser en municipis de gran extensió i amb gran zones deshabitades i amb una gran distància entre l'ajuntament i un nucli habitat i petit que té les seves particularitats i necessitats (als Pirineus de Lleida hi ha finques de ramaders i pagesos que es troben allunyats del seu nucli urbà , per la qual cosa necessiten una junta veïnal que organitzi i administri els béns comunals).
Això, sabem tots que a Valldoreix no succeeix. Els límits estan tocant-se ( precisament ara hi ha entre les dues administracions converses per discrepàncies mútues que afecten la titularitat dels impostos). La política es pot mirar des de tres vessants: el cervell, el cor i l'estómac, sent les dues primeres totalment legítimes (només cal que també sumin les seves virtuts i restin el que de dolent tenen).
Si ho analitzem amb el cap fred, podrem pensar que Valldoreix no pot assolir la seva independència ,doncs li manquen serveis que no pot donar als seu contribuents, com el funeraris, escorxadors, biblioteques... Ja que no té capacitat recaptatòria suficient d'impostos a causa de la manca de comerços, indústries i altres ens generadors de riquesa. Si ho mirem des de la vessant del cor és totalment normal que molts ciutadans de Valldoreix vulguin tenir un major grau de llibertat i no haver de pactar i sotmetre's moltes vegades als criteris de Sant Cugat. La llibertat és un estadi gairebé celestial al que tothom aspira.
NARCÍS CLAVELL Ex-president d'ERC i ex-vocal de l'EMD de Valldoreix