Aquest 8M, ens hi va la vida!

Aina Balada

Publicat: ahir
Opinió| Columnes

El feminisme ha estat el gran motor de les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys a escala mundial. Les diverses vagues del 8 de març, les concentracions espontànies en contra de la sentència de 'La Manada', o les mobilitzacions a favor de l'avortament a Argentina i contra les desaparicions i feminicidis a Mèxic, entre moltes altres, en són un clar exemple.

En aquesta última dècada, el feminisme, amb tot l'aprenentatge de les que ens han precedit, ha tornat a reivindicar el seu espai públic i ha crescut amb força en la lluita contra el patriarcat i les desigualtats. En algunes ocasions, hem aconseguit canvis legislatius importants, però, sobretot, hem aconseguit un canvi profund en la consciència social col·lectiva.

I companyes, cada acció té una reacció.

Davant la força transformadora de les nostres mobilitzacions, han aflorat les pors d'aquells que no volen perdre ni un dels seus privilegis.

Una ultradreta enfadada i venjativa, amb el beneplàcit de la dreta més conservadora, ha tornat a posar en el seu punt de mira els drets de les dones, de les persones LGTBI i de totes aquelles que no comparteixen la seva visió del món, imposant la seva moral i les seves creences allà on tenen poder.

Els seus discursos d'odi van dirigits, sobretot, a les dones, i de manera molt especial, a l'exercici dels nostres drets sexuals i reproductius. Ens volen submises, tancades a casa, netejant, cuinant i satisfent totes les seves necessitats. Totes. I, per si no en tinguéssim prou, volen decidir sobre el nostre cos. Drets que semblaven consolidats, com el dret a un avortament segur i legal, els estan revertint arreu del món on governen, mentre qüestionen l'accés als mètodes anticonceptius i a una educació sexual integral. Òbviament, neguen la violència de gènere, perquè la seva moral justifica la violència. Per això, s'oposen a la llei "Només sí és sí", perquè volen decidir per nosaltres.

Davant d'aquesta ofensiva, és imprescindible una societat organitzada, on el feminisme sigui l'antídot més potent. Hem de saber transformar el malestar individual en una qüestió comunitària, política i social, per aconseguir una societat justa i lliure de feixismes. Però, sobretot, perquè cap dona que pateix violència cregui que és normal.

Aquest 8M, totes al carrer, ens hi va la vida!

AINA BALADA és regidora de Sant Cugat En Comú Podem