Tenir cura de les rieres de Sant Cugat per no lamentar-nos en el futur

Dimitri Defranc

Publicat: dissabte
Opinió| Columnes

Ja no és una novetat que la ciència i la política al 2024 estan divorciades. Els ajuntaments, inclòs el de Sant Cugat, estan a l'espera que les lleis europees vagin obligant a detenir mínimament la destrucció dels ecosistemes o la disminució dels gasos nocius per a la salut humana. A això se suma el fet que els venedors d'ideologies feixistes i el postureig de bona part de l'esquerra no aconsegueixen destruir els minsos avenços per protegir el medi ambient.

La política local, en altre temps impulsora de grans canvis, són ara només un grapat de buròcrates que es limiten a veure-les venir mentre cobren les seves nòmines, cosa que no sabem si es mereixen o no. I a això li afegim l'auge de l'extrema dreta, que no entén ni a escala cognitiva ni a escala empàtica la diversitat dels humans, i encara menys pot comprendre la importància dels altres éssers vius i de les seves relacions en els ecosistemes.

El gran secret per prevenir les desgràcies climàtiques, com l’esdevinguda a València, és la trobada entre grans gestos i lleis, sumat a la feina de formiga de cada una de les persones que habitem el planeta.

A Sant Cugat, no hem deixat d’apallissar la natura, i per això és vital, com l'aire que respirem, com l'aigua que bevem, regenerar i respectar les nostres rieres. La finalitat no és una altra que la d'evitar la degradació dels ecosistemes, la mort de milers d'espècies, a més de possibles inundacions i desastres climàtics.

Des de PACMA estem entestats a millorar la vitalitat i la fluïdesa de les nostres rieres. Hem de fer un diagnòstic del seu estat actual, incloent-hi una anàlisi hídrica i hidràulica. Cal detectar àrees problemàtiques, proposar alternatives respectuoses amb la naturalesa i les arques públiques, a més de poder gaudir de les nostres rieres com a espais d'esbargiment i de vida sana. Hem de lluitar per un nou model de relació amb la natura, en aquest cas, renaturalitzar els espais, crear consciència en la població i recórrer als recursos que ens brinda la tecnologia, com per exemple amb la construcció de basses de laminació i l’aplicació de la bioenginyeria per millorar la permeabilitat dels torrents. Perquè deixar fluir la natura, gaudir-la, i millorar la vida dels ciutadans és possible si creiem que han d’existir altres formes de relacionar-nos amb el medi ambient que no siguin la destrucció i l’extractivisme. És possible si comencem per creure’ns-ho, lluitem per executar-lo i acabem institucionalitzant-lo.

DIMITRI DEFRANC és biòleg, comunicador científic, historiador de les ciències i membre de PACMA Sant Cugat