La solució al problema de l'habitatge: No fer cas a l'esquerra

Alfredo Bergua

Publicat: el 5/des/24
Opinió| Columnes

A Sant Cugat, com a la resta d'Espanya, l'habitatge és un dels grans reptes que cal afrontar. Molts joves que es volen emancipar no ho poden fer, com tampoc aquelles famílies amb menys recursos poden accedir a un habitatge digne. La manca d'oferta i els alts preus del lloguer són obstacles, que avui en dia, semblen insalvables, però hi ha solucions.

El problema que té el mercat d'habitatge a Espanya és un dèficit d'oferta, i totes les lleis que s'han aprovat en els darrers temps van en la línia d'atacar-la, de manera que no han fet més que agreujar el problema.

En aquest sentit, les mesures i modificacions legislatives que s'estan duent a terme des dels Governs espanyol i català, i promogudes pels partits de l'esquerra, van en la línia contrària del que necessita el mercat per satisfer aquesta oferta, insistint una vegada i una altra en ampliar les seves polítiques intervencionistes.

Des d'aquests partits s'està parlant contínuament de grans tenidors, de fons voltor i es qüestiona el dret a la propietat privada. Repetir que cal acabar amb aquesta especulació del mercat immobiliari pot resultar un discurs molt progressista, de justícia social o el que vulguin, però no és efectiu, i els resultats dels darrers anys així ho demostren.

Les administracions el que han de fer és construir la part d'Habitatge de Protecció Oficial que els hi correspon i col·laborar amb la iniciativa privada per donar facilitats que complementin l'oferta de construcció de nous pisos.

Per contra, el que s'està fent els darrers anys a Espanya, i també a Catalunya, és posar totes les traves possibles als promotors per tal que no construeixin. Sembla que és millor titllar-los d'especuladors que deixar-los que facin la seva feina.

Les noves lleis progressistes, com la llei d'habitatge, el que han aconseguit és reduir encara més l'oferta tant de compra com de lloguer: tot un èxit. Gràcies a aquesta llei es calcula en un 25% la reducció dels pisos de lloguer disponibles, que passen al lloguer de temporada o per habitacions. L'efecte final d'aquesta llei ha estat que hi ha menys producte al mercat, preus més alts i molta més pressió i dificultat en l'accés a l'habitatge. Ni la limitació de preus, ni el 30%, ni el tempteig i retracte han aconseguit bons resultats.

Des del Partit Popular creiem que cal apostar fermament per polítiques de col·laboració entre l'administració pública i els promotors privats per augmentar així l'oferta del parc d'habitatges. L'administració pública per si sola no resoldrà mai el problema, i per aquest motiu, cal fomentar la iniciativa privada, facilitant als operadors que puguin realitzar noves promocions i no posant totes les traves administratives, legals i polítiques possibles com han fet els darrers anys les polítiques d'esquerres.

Els propietaris dels habitatges buits han de poder fer amb la seva propietat el que ells vulguin, i les administracions no estan per dedicar part del seu pressupost a comprar pisos ni a obligar a fer allò que els propietaris no volen, sinó el que han de fer és crear un marc regulador amb els suficients incentius i garanties per tal que aquests pisos tornin al mercat, augmentant així l'oferta d'habitatge en règim de lloguer i/o compravenda.

Amb les lleis actuals veurem com molts propietaris optaran per vendre en comptes de llogar, i el problema és que el perfil del ciutadà que compra no és el mateix que el que lloga, és a dir, els que haurien llogat, com per exemple estudiants o treballadors joves, ara es quedaran sense l'opció de poder llogar ni comprar.

D'altra banda, si la rendibilitat de llogar cau, els propietaris que no venen deixaran de reinvertir en el manteniment dels immobles, amb el que aquests s'aniran deteriorant amb el pas del temps i la qualitat del parc d'habitatges baixarà, com ja va passar a Nova York, o en un grau més baix està passant a Barcelona.

A més, la Llei d'Habitatge dificulta l'expulsió dels okupes i inquilins que deixin de pagar als tenidors de més de cinc habitatges, que la llei considera grans tenidors. Aquest fet és un disbarat fruit de l'habitual demagògia de l'esquerra, que genera inseguretat jurídica, dificulta als propietaris recuperar el seu pis i fomenta conflictes veïnals i de convivència. No s'adonen que necessitem als grans tenidors, de la mateixa manera que també als petits, si volem tenir suficients habitatges de lloguer?

Des del Partit Popular ho tenim clar: les solucions als problemes de l'habitatge passen per fer tot el contrari que el que està fent l'esquerra a totes aquelles administracions on governa.

ALFREDO BERGUA VALLS és regidor i secretari general del PP Sant Cugat