El món ordinari de treball i les persones amb discapacitat
Pepe GarcíaPepe García
Publicat: ahir
Opinió|
Columnes
El món ordinari del treball respecte a les persones amb discapacitats va donar un pas endavant amb la LISMI, que contenia una mesura fonamental per garantir la integració en empreses ordinàries de persones amb discapacitat: la quota de reserva de llocs de treball del 2 % a favor de persones amb discapacitat a les empreses que ocupaven més de cinquanta treballadors o treballadores. Malauradament, normes posteriors a la LISMI i actuals van possibilitat no complir l'obligació d'aquesta quota de reserva a canvi de l'adopció de mesures alternatives.
La contractació de persones amb discapacitat en empreses ordinàries es troba amb especials dificultats. La RLT ha de vetllar pel compliment de la quota de reserva i, un cop contractats i incorporats els treballadors i treballadores amb discapacitat a l'empresa, ha de fer el seguiment de les seves condicions de treball, que rebin tot el suport que necessiten i que el seu lloc de treball estigui adaptat a la seva circumstància.
Les organitzacions sindicals conjuntament amb les autoritats laborals hem de tenir un paper molt important en el foment de la integració laboral de les persones amb discapacitat. La LISMI determinava, en el seu article 3.2, que els sindicats estaven obligats a la participació en el seu àmbit de competències, és a dir, en la interlocució i intervenció en la definició d'exigir-se el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques dirigides a les persones amb discapacitat.
L'acció sindical, d'una banda, ha d'incloure la representació institucional amb l'objectiu d'instar els poders públics a l'adopció de les mesures que facilitin la integració d'aquest col·lectiu amb la prestació de tots els recursos necessaris. D'altra banda, ha de conscienciar tant l'estructura com els representants legals dels treballadors i treballadores i la resta de companys i companyes dels centres de treball perquè comprenguin la necessitat i la justícia del seu accés al treball en igualtat de condicions.
Cal propiciar un canvi d'actituds i trencar determinats estereotips, fruit de la manca d'informació sobre les capacitats i potencialitats de les persones amb discapacitat. Un punt importat es que mitjançant la negociació col·lectiva, cal afavorir la inclusió de clàusules als convenis i acords col·lectius que garanteixin l'acompliment de la legislació vigent en matèria d'ocupació efectiva de treballadors i treballadores amb discapacitat i altres estipulacions respecte a la recol·locació (ocupació selectiva) de qui hagi patit una invalidesa sobrevinguda.
PEPE GARCÍA és secretari general de CCOO a l'Ajuntament de Sant Cugat