Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Publicat: avui, a les 11:00
Opinió| Columnes

M. Calcini un antropòleg mexicà autor d'un estudi molt precís 'Les quatre ciutats de Mèxic DF' sobre els barris d'aquesta ciutat, parla de la desaparició del flâneur, un ciutadà passejant per la ciutat sense destí fix, un tipus que no busca, troba, no l’esperen, però apareix, està en l'exacte present, una delirant aventura. Ens haurà passat alguna vegada, difícil recordar l'última perquè no és transcendental, no fa història, és vida sense més ni més, l'ambient humit a Sant Cugat del Vallès entra, inunda el cap i se’n va.

La flânerie, és un concepte que va sublimar Baudelaire al segle XIX. Calcini, ara, utilitza aquest concepte per a descriure una manca en el mode de vida dels habitants dels barris de Mèxic DF. Els barris de DF se n'han anat de la ciutat, no flanej en per ella, les comunitats s'aïllen davant les pantalles a les seves cases i deixen d'acudir als teatres del centre de DF, on els cors bateguen en present.

Molts barris de Sant Cugat del Vallès no sols són llocs aïllats de la ciutat, la Floresta i les Planes més, sinó que els seus habitants flanejem poc pels carrers. Els barris de Sant Cugat del Vallès es teixeixen en xarxes socials com a X.

La imatge en una terminal (bon nom) no fa olor, no es percep amb el cos sencer, només s’usa la forma i el so, per això és tan fàcil alienar amb ella i genera actituds molt tibants, ¿excitants?, perquè en tot enquadrament hi ha un fora de camp, amb aquesta imatge no tenim accés a tantes i tantes coses rellevants que estem molt preparats a reconèixer!, som millors que tot això.

Imaginem una flâneur de Sant Cugat flanejant prop d'una biblioteca (això no pot passar a la Floresta o les Planes), per sorpresa, s'ha trobat amb una amiga que retornarà un llibre, porta els braços caiguts i aquest llibre a la mà esquerra com si fos un paquet de detergent. Ja saps que no li ha agradat, ha perdut el temps llegint-lo. Però, no tenia una altra cosa a fer? Alguna cosa passa. En què s'assembla això a una trobada en X?

La frase final després d'una conversa amb algú teu mantinguda a través d'una cambra hauria de ser estic desitjant veure't! Això ho saben molt bé tots els joves que xategen i xategen molt, molt, per xat no es fa l'amor, no li posis un like a un idiota, idiota.

De fet, mentre xateges amb una persona et pot entrar un avís de l'últim que se li ha ocorregut a un youtuber mentider a sou de Musk o el seu equivalent en castellà o català, maleït fanfarró impertinent. Si no flanejem seguint el llunyà perfum d'una trobada, serem més delicats i estarem menys a resguard del que pensem.

Avui a Sant Cugat del Vallès, un Hub Real State ple de gent buscant com pagar la seva casa, si ets un treballador no tindràs temps per a flanejar, com a màxim mentre el teu fill descobreix la sopa (quin moment!) tu et vas passant a l’Insta

Anècdotes de pallisses humiliants entre goril·les en qualsevol lloc del món o, de nou, un mentider molt cabrejat et va donant dades falses de la DANA que confonen a la gent per a matar-la i molar donant dades lúgubres. Defensa't i de pas al teu fill també, no t'afebleixis, tens molt que flanejar!

Queda't amb això: Reducció de la jornada laboral. És del que va una de les batalles en aquest moment en la política espanyola, la política val per a això, perquè puguis flanear amb qui més vulguis. Si et diuen que flanear és fer el gandul i això el déu dels evangèlics sionistes cristians no ho permet van per tu, millor agafa un altre carrer.

Anar al cinema (fins i tot a casa s'ha d'anar al cinema) és flanejar, veure una pel·lícula és deixar-se anar en estat d'immaterialitat compartit, deixes de ser i després surts com si t'hagués besat un caiman.

Finalment, si flanejes pel claustre del Monestir et trobaràs amb diversos artistes, allí viu una part de l'exposició Manifesta 15, és art amb la seva autonomia que et defensa.

RAMON COSTAFREDA és activista d'En Comú Poem