Lliçons de la Dana

Francesc Duch

Publicat: el 5/novembre
Opinió| Columnes

Un esfereïdor balanç provisional de més de 200 persones mortes i incomptables danys materials, en el marc d'un paisatge desolador tenyit de marró fang. El pas de la Dana pel País Valencià ens recorda que la natura continua tenint l'última paraula, i com podem ser de fràgils els éssers humans davant d'ella si no estem ben preparats.

Malauradament, tot apunta que episodis com aquest poden ser cada vegada més freqüents i violents. L'emergència climàtica es manifesta de múltiples maneres i aquesta n'és una. Un enèsim avís que, o canviem progressivament els nostres hàbits, o anirem patint les conseqüències de desastres com el de l'última setmana.

Aquest episodi ens colpeix especialment per la proximitat a casa nostra i perquè, potser per primera vegada, molts de nosaltres prenem consciència que els aiguats i els devastadors temporals que veiem per televisió en llunyans països també es poden produir aquí.

Podríem parlar d'alertes que van arribar tard, de presidents que no assumeixen responsabilitats o de visites totalment inoportunes a una gent que encara està traient morts i fang de les seves cases i garatges. Però enmig d'un panorama desolador, potser el que toca és valorar que en aquests moments tan angoixants la majoria de gent treu el millor de si.

Només el poble salva el poble, sentim dir molt sovint aquests dies. La solidaritat que vivim des de tot arreu aquests dies és descomunal. Les recollides d'aliments i materials, les persones voluntàries desplaçades a València -com els nostres ADF- són l'esperança en aquests moments tan durs.

Que aquesta tragèdia ens serveixi, almenys, perquè societat i institucions posem encara més en valor totes aquelles entitats -Creu Roja, ADF, Protecció Civil, cossos de seguretat, etc.- que són clau a l'hora de tractar emergències i, sobretot, de prevenir-les.

FRANCESC DUCH és regidor d'ERC