Lluís Companys i Joaquín Moya

Esther Madrona

Publicat: ahir
Opinió| Columnes

Un va ser president de la Generalitat de Catalunya. L'altre, un emigrant de Terol que va arribar a Sant Cugat als 18 anys per treballar.

Un es va iniciar en política a través de la lluita obrera i el sindicalisme camperol, i anys més tard va ser diputat al Congrés pel Partit Republicà Català. L'altre feia d'agricultor per la Torre Negra, era soci de la Unió Santcugatenca, a més de militant de l'Ateneu Popular de Sant Cugat i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Un va ser elegit President de la Generalitat i va haver de fer front al cop d'estat i la Guerra Civil des de la màxima posició institucional a Catalunya. L'altre va marxar de voluntari al front.

Tots dos es van veure obligats a marxar a l'exili a França però van caure a les mans del nazisme. Un va ser detingut a Baule-les-Pins i lliurat a les autoritats franquistes. L'altre va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, juntament amb més de 800 presoners republicans.

Tots dos van perdre la vida un 15 d'octubre. Un, afusellat a Barcelona el 1940, després d'un judici sumaríssim que no ha estat declarat nul fins fa pocs mesos. L'altre va morir tot just un any després, assassinat al camp de concentració.

Trajectòries molt diferents que mostren la diversitat d'un país, però totes dues esborrades per la llarga ombra del franquisme i el nazisme.

No oblidem mai els horrors viscuts en el passat per garantir sempre un futur millor.

[Aquest article ha estat possible gràcies a la feina de l'historiador José Fernando Mota i l'equip de Memòria Històrica i els Museus de Sant Cugat, que van glossar les vides dels santcugatencs deportats als camps nazis. Les podreu trobar al pertinent Quadern de Patrimoni i Història de Sant Cugat].

ESTHER MADRONA és regidora de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica (ERC)