La gent gran és diversa. Les seves necessitats, també

Pilar Gorina

Publicat: el 9/octubre
Opinió| Columnes

Aquests dies hem celebrat la setmana de la gent gran, amb el lema 'compartim la vida i ens cuidem'. M'agraden les dues idees, que ens porten a pensar en la convivència i en la solidaritat.

Formo part, per edat, d'aquest col·lectiu, encara que reconec que no en soc una persona especialment activa. Per això observo, escolto i tinc les meves pròpies vivències que em fan reflexionar i pensar com hauríem de comportar-nos tothom per fer realitat les idees del lema esmentat.

La meva percepció és que darrere la categoria de "la gent gran" hi ha una gran diversitat de situacions. També, en aquest cas, cal tenir present que hi ha persones més vulnerables i més febles que necessiten una atenció especial, encara que no disposin de prou altaveus ni de capacitat de pressió.

Hi ha gent gran súper activa, que gaudeix d'una vida merescuda després d'anys dedicats a la societat (dedicar-se a la família també és dedicar-se a la societat, oi?), però n'hi ha d'altres que, per diversos motius, estan patint i no poden viure amb la dignitat necessària. És cert que, sortosament, les pensions han millorat i, a més, ara s'actualitzen d'acord amb l'increment del cos de la vida. Però també és cert que hi ha moltes persones que, per circumstàncies diverses, tenen només accés a una pensió no contributiva amb la que és molt difícil obrir-se camí.

Hi ha gent gran envoltada de familiars i amistats que s'estimen, es tenen cura mútuament, fan activitats i omplen de vida, també, els nostres barris. I d'altres que viuen en una gran soledat. Aquesta és tal vegada la situació més dura a la que cal fer front: des del voluntariat solidari però, també, des dels poders públics.

Hi ha gent gran que gaudeix de bona salut, però moltes persones d'edat avançada han de conviure amb la malaltia i sovint amb la limitació extrema de la seva autonomia personal.

Hi ha molts avis i àvies que gaudeixen de les activitats que les diverses administracions promouen, ja siguin els viatges de l'IMSERSO, les aules d'extensió universitàries, les activitats dels casals, entitats...

També n'hi ha que, per les seves condicions, poden ajudar els fills i les filles en la cura dels nets, feina que haig de confessar que a mi m'agrada i la gaudeixo plenament quan puc.

Cada cop som més les persones que vivim més anys i crec que estareu d'acord amb el fet que l'allargament de la vida ha de garantir la màxima dignitat per tots i totes.

Per això hem de parlar de la gent gran. I, des de la política, com des de les associacions i entitats de tot tipus que tenen coses a dir, cal que repassem quins han de ser els compromisos de les diferents administracions públiques. I fer-nos preguntes. Com evitem que ningú no quedi enrere? Com garantim places públiques a residències per a la gent gran de la nostra ciutat? Quin suport necessiten les activitats a la gent gran? Quina ajuda necessiten els avis i les àvies per moure's en els entorns digitals, especialment per l'accés als serveis públics o als tràmits amb les administracions?

En definitiva, quines polítiques públiques necessitem a Sant Cugat i arreu, per fer possible aquesta vida més perllongada en condicions d'equitat i de dignitat.

El president de la Generalitat ha anunciat fa uns dies el seu propòsit de crear una Direcció General de la Gent Gran dins del seu govern. Crec que és un encert i espero que ben aviat es posi en marxa i entomi amb ambició totes aquestes qüestions.

Vida digna per a tothom!

Pilar Gorina, regidora del PSC de Sant Cugat