Viva la libertad, Carajo!

Vicenç San Francisco

Publicat: el 25/setembre
Opinió| Columnes

'Viva la libertad, Carajo!' Ha estat l'eslògan que ha portat a Milei a la presidència de l'Argentina i el crit al qual s'ha sumat de manera entusiasta tota l'extrema dreta espanyola, des d'Ayuso a Abascal.

La llibertat de la qual ens parlen és la llibertat individual, la de prendre una cervesa en una terrassa, la de no vacunar-se o la de no pagar impostos. La llibertat hedonista del poder de complir els seus desitjos sense pensar en la resta de la societat. És la llibertat feixista que tan bé ens va descriure Pier Paolo Pasolini en la seva última obra "Salò o le 120 giornate di Sodoma".

La llibertat real, la col·lectiva, no existeix sense igualtat, no és lliure qui no pot estudiar per no tenir recursos econòmics ni és lliure qui no té l'oportunitat d'emancipar-se a causa del preu de l'habitatge. No és lliure qui no pot accedir a una sanitat plena ni té recursos per a sobreviure. No és lliure qui no té la capacitat de triar el seu futur.

Els que orgullosament ens parlen de" Viva la libertad, Carajo!" Són els mateixos que no volen pagar impostos ni contribuir al bé comú, són els que pensen que l'estat els roba per pagar als funcionaris com els metges que ens atenen als hospitals o en els centres de salut, els professors, des d'educació infantil a universitària, els bombers, cossos de seguretat, administratius, però no és només aquest capital humà que ens permet viure en una societat més cohesionada, són les inversions en carreteres, mitjans de transport o tecnologia els que faciliten les infraestructures necessàries perquè les empreses puguin desenvolupar-se, facilitar la seva logística i el comerç dels quals es beneficien les empreses.

En el lliurament de la "Medalla Internacional de la Comunitat de Madrid" va dir Javier Milei que "Els socialistes creuen en un monstre horrible empobridor anomenat justícia social, una idea aberrant... perquè és profundament injusta i violenta, perquè a uns els treu i a uns altres li dona, perquè els impostos no es paguen voluntàriament."

Sense justícia social no hi ha redistribució de la riquesa ni existeix la possibilitat de cohesionar una societat en l'estat del benestar que amb tant d'esforç ha aconseguit la socialdemocràcia.

Que no ens enganyin, els que diuen que la justícia social és una idea aberrant i que no cal pagar impostos per a finançar a l'estat, els que critiquen els serveis públics, sanitat, infraestructures, educació, serveis socials són els mateixos Neoliberals que han vist una font d'enriquiment privatitzant aquests serveis i per a aconseguir-ho el primer és descapitalitzar-ho perquè col·lapsi i després vendre'ns les bondats dels serveis privatitzats.

Fa només tres anys que hem sortit de la pitjor pandèmia que han viscut les últimes generacions. En aquell moment mentre en alguns llocs es deixava morir a les persones per motius econòmics, en altres es va combatre amb força els efectes d'aquesta crisi injectant els governs diners públics per a recerca mèdica, serveis de sanitat i inversions en ERTES per pal·liar els efectes econòmics causats per la pandèmia, i tot sota un clar objectiu, no deixar ningú enrere a la nostra societat. Una societat no pot avançar sense crear una xarxa d'assistència social, que asseguri a totes les persones la capacitat de triar el seu futur, aquesta és la veritable llibertat.

VICENÇ SAN FRANCISCO és militant del PSC de Sant Cugat