Nous cicles, velles idees, fluixes opcions

Robert Savé

Publicat: el 8/setembre
Opinió| Columnes

Hem entrat en un nou cicle polític, al que desitjo sort i encert, com a tots els que hi ha hagut i hi hauran, ja que tracto de pensar en la gent, no en cap partit concret.

Un dels objectius d'aquest nou executiu és deslliurar el cicle de l'aigua respecte de la pluja. Com a titular és bo, permet molts X, i eufòries a les grans empreses d'infraestructures.

El cicle de l'aigua no és un cicle, en són molts incardinats en l'espai i temps a diferents intensitats.

No tot Catalunya depèn de les mateixes fonts d'aigua, ni en fa el mateix ús temporal i sectorial. La Confederació hidrogràfica de l'Ebre subministra aigua per les grans extensions de regadiu, les conques internes subministren aigua de boca i per la indústria.

A partir d'aquí, anem a pams, reciclar aigua és una proposta científica i tècnica dels anys 70 del segle passat desenvolupat pel Dr. R. Mujeriego de la UPC, que no s'ha fet amb més intensitat, segurament per motius econòmics de planificació, construcció i manteniment. Ara aquestes premisses han canviat, o serà un sobre cost per la població?

Sense anar més lluny, en els mesos de juliol i agost s'ha rebaixat les reserves de les conques internes en 48 hectòmetres cúbics, que són fàcilment atribuïbles per càlculs simples, al nombre de turistes rebuts. Qui paga les infraestructures existents per disposar de l'aigua, qui paga el recurs, qui treu beneficis?

En cap moment, en cap lloc, s'ha parlat que la pluja i l'evaporació, condicionen l'agricultura del 65% de la superfície de Catalunya, absolutament de seca, el que implica problemes socioeconòmics, abandonament del camp, amb importants canvis en la resiliència del paisatge i despoblament rural. Què es pensa fer en aquest territori?

Tot el suport objectiu, científic, amb sobrietat i el màxim sentit comú, però és important que el binomi Parlament-Govern pensin en el país actual i futur, no en uns quants, que plantegen objectius amb beneficis econòmics, moltes vegades sense valor social.

Descobrir el descobert és ignorància, propiciar sectors que van convertir, en el seu moment, les opcions noves i valides en velles, en desestimar-les o menystenir-les, no sembla el millor camí perquè tothom se'n surti.

Esperem, confiem, col·laborem... i, si no, reaccionem. Parlar d'aigua es fer-ho de la vida i el futur, nostres.

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat