La pobresa, invisible per l'alcalde

Américo Ologaray

Publicat: el 28/juliol
Opinió| Columnes

El discurs de l'alcalde Josep Maria Vallès en el ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat ha resultat una mirada esbiaixada de Sant Cugat i ha estat buit d'una visió estratègica de la ciutat.

Ha anat desgranant dades i projectes de mer administrador sense connexió entre ells -no construint un relat que connecti amb les preocupacions quotidianes de la gent- i sense esbossar una proposta a futur per a Sant Cugat.

Sense una diagnosi que reflecteixi la situació real de la ciutat i sense descriure de forma sistèmica les oportunitats, les amenaces, les fortaleses i les febleses de Sant Cugat, no es pot identificar el camí a recórrer per a fer front als reptes que tenim en l'horitzó.

En el seu discurs no ha parlat de les persones, no ha fet referència en cap moment a les preocupacions i les dificultats que pateixen els veïns i veïnes del municipi en el seu dia a dia.

Malgrat afirmar que el contingut del seu discurs sobre l'estat de la ciutat es recolzava amb referències de dades objectives i fets, les més rellevants han estat absents de la seva mirada sobre l'estat de la ciutat.

Ha ignorat les dificultats econòmiques del 21% dels santcugatencs que no arriben a final de mes, del 14% que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; del 19% que li costa pagar l'aigua, la llum o el gas; i del 14% que no té prou diners per pagar el menjar i la neteja.

No han merescut la seva atenció les 7.520 persones que es troben en risc de pobresa i els 3.666 en situació de pobresa extrema.

Tampoc té en compte que la ciutat tingui un grau de desigualtat molt pronunciat, d'acord amb l'índex de Gini, del 34,6 de 100.

A Catalunya, aquest valor se situa en 31,9, mentre que la mitjana comarcal és de 28,4.

Tampoc anota que els joves en la franja del 25 i els 34 anys, quan molts decideixen independitzar-se, es veuen obligats a marxar de la ciutat.

No el preocupen aquestes dades i per descomptat no l'ocupa el benestar de totes aquestes persones i les seves famílies.

No té entre els seus objectius eliminar la pobresa i lluitar contra la desigualtat.

Oblidant-se del context d'inflació, que agreuja la precària situació econòmica dels més necessitats, i secundant-se en la més pura doctrina neoliberal, va prometre no incrementar la pressió fiscal i va afegir que "aconseguiria fer més amb menys".

Una boutade; la cosa certa és que en el seu primer pressupost, després de pujar-se el sou un 17%, va retallar les despeses socials i dels serveis que més beneficien a les persones necessitades.

La pobresa és en si mateix una violació dels drets humans i per eliminar-la cal com a primer pas fer la visible.

AMÉRICO OLOGARAY és activista d'En Comú Podem