Nous totalitarismes

Jordi Guirado

Publicat: avui, a les 09:00
Opinió| Columnes

Si sou de ment inquieta i preocupada haureu anat percebent que al món occidental cada vegada renunciem voluntàriament a més llibertats en benefici d'un 'bé superior'. És molt semblant a un dogmatisme o a un totalitarisme, però amb l'inconvenient que és autoimposat i, per tant, gairebé no pateix oposició ni resistència.

Anem a pams; per exemple, per no contaminar el planeta renunciem a comoditats que la tecnologia ens brindava, ens dutxem menys i sense gaudir-ne, regulem la temperatura de les llars per sota del confort que ens agradaria, no entrem amb els nostres vehicles a segons quines zones, no consumim productes que ens agraden i pensem que potser cal començar a incloure els insectes en la nostra dieta...

Si parlem de la llibertat d'expressió, som molts els qui mesurem els nostres acudits per no ofendre, evitem algunes mostres d'amabilitat i deferència per no caure en suposades actituds incorrectes, callem el que sovint pensem, diem el que sovint no pensem i fem allò que els altres fan i diuen que fan...

Si ens fixem en la seguretat, hem anat cedint terreny a uns perfils delinqüencials (en la política, en els negocis i als carrers) que ens fan sospirar perquè vingui algú a posar ordre encara que sigui a través de les armes i del control de la població. Supliquem que hi hagi càmeres per tot arreu perquè ens protegeixin d'una societat que hem configurat nosaltres mateixos tal com és ara i felicitem a qui ens punxa mandingues i ens confina a casa per la nostra salut.

Si parlem de cultura, celebrem allò que no requereix esforç, aplaudim allò que enlluerna, però no brilla i posem en un tron a aquells artistes que enalteixen el sistema i que fan propaganda del nou paradigma global.

En fi; la caiguda inadvertida de la nostra llibertat i la claudicació vers un nou totalitarisme global i neoliberal és ja un fet. Els petits canvis que, aparentment, milloren la vida, en realitat erosionen la llibertat individual i col·lectiva d'Occident. Les restriccions de llibertats bàsiques com la llibertat d'expressió o de premsa són passos subtils però decisius i significatius. A més, la manipulació de la informació i la creació de narratives úniques des del nou Sistema opressor poden enganyar-nos i distreure'ns amb la finalitat de confondre'ns; però la veritat és que la centralització del poder està cada vegada més concentrada en unes poques oligarquies que ens són desconegudes. La prova de la nostra decadència i del declivi de les nostres conquestes socials i individuals és que només els totalitarismes reprimeixen la crítica sistemàticament i utilitzen tots els mecanismes que tenen a l'abast per arraconar al dissident i a la desafecció política del règim imperant com està succeint avui en dia.

És, en tot cas, un totalitarisme ensucrat que fa de bon veure per aquells qui no es preocupen massa del que s'empassen fins que ja els ha fet mal i per tots aquells que van amb el lliri a la mà han caigut a la trampa. Si sou dels altres, benvinguts sigueu a Vox.

JORDI GUIRADO és regidor de Vox Sant Cugat