La gent que ens visita

Víctor Alexandre

Publicat: avui, a les 09:00
Opinió| Columnes

Poc abans de les eleccions europees, a través d'una detallada informació de Cugat Mèdia, vam saber quin era l'índex de despesa dels turistes que pernocten a Sant Cugat d'acord amb un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona. L'informe aportava diverses dades que dibuixaven el perfil i els hàbits de les persones que ens visiten. Així hem sabut que dels 146 municipis i onze comarques de l'entorn barceloní, Sant Cugat ocupa el tercer lloc en despesa per visitant i dia, amb 53 euros de mitjana, darrere d'Igualada, amb gairebé 76 euros, i Sitges, amb 57. Val a dir que aquestes xifres no inclouen ni el desplaçament, que suposa prop de 350 euros, ni la despesa d'hotel, que té un cost aproximat d'uns 70 euros per nit.

Tanmateix, per l'informe sabem que no tots els turistes que pernocten a la ciutat ho fan en un hotel. N'hi ha que s'allotgen en cases particulars i no tots vénen per plaer. Aquests, de fet, són els més minoritaris, atès que la majoria de persones que ens visiten ho fan per raons de feina o per qüestions personals. De tots els municipis estudiats, el que està a l'altre extrem, és a dir, la població que comporta menys despeses i que registra menys ingressos és Pineda de Mar (Maresme), on desplaçar-s'hi costa 132 euros i allotjar-s'hi 31. També és el lloc on els visitants hi fan la despesa més petita, de només 28 euros per dia.

Jo, aquest 2024, fa cinquanta anys que visc a Sant Cugat, cosa que m'ha convertit en testimoni ocular de la seva transformació. En aquest mig segle de vida aquí he vist el creixement insòlit que ha experimentat, passant dels vint mil habitants que hi havia l'any de la meva arribada, el 1974, als que hi ha ara mateix, que freguen els cent mil. Són vuitanta mil persones més, cosa que implica una mitjana d'arribada de mil sis-centes persones noves per any.

Ara tenim nou establiments hotelers a Sant Cugat, però recordo perfectament quan érem molt poca cosa i teníem una rònega pensió al carrer de Sabadell que es deia La Moderna. Dic rònega, perquè un amic meu anglès s'hi va allotjar un cert temps i vaig poder veure l'establiment per dins: parets atrotinades, mobiliari atrotinat i un aprofitament de l'espai que arribava a l'extrem d'obligar-te a enretirar el pesat llit de fusta cada cop que volies obrir la porta de l'armari. El preu, això sí, diguem-ho tot, era tan modest i ajustat com l'espai.

De l'estudi de la Diputació, m'ha sobtat que, de tots els turistes que vénen a Sant Cugat al llarg de l'any, només tres de cada deu visiten el Monestir. Vull dir que em sobta que un conjunt monumental amb més de mil anys d'història, i amb apassionants episodis d'història negra, no desperti més interès entre els visitants. Això no es troba a tot arreu. Ara l'entorn fa goig, però en els anys setanta del segle XX feia pena, ja que no hi havia manera que les diferents institucions de què depenia mostressin el més mínim interès per fer-ne la restauració.

El fet de viure molt a prop del Monestir m'ha permès coincidir amb algun turista que se m'ha adreçat en anglès per demanar-me una indicació. Cap problema, m'agrada ajudar. Tots som turistes en alguns moments de la nostra vida. Tanmateix, abans de respondre, sempre els faig la mateixa pregunta: "Do you speak catalan?". Em diuen que no, com ja suposava, i continuo en anglès. Però m'agrada fer-los l'esmentada pregunta de bon començament per tal que els quedi clar quina és la llengua d'aquest país. Hi ha gent molt despistada.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista