Els nostres esquemes heteronormatius

Víctor Alexandre

Publicat: el 28/juny
Opinió| Columnes

Algun dia haurem de trobar una definició més justa que l'acrònim LGTBI+, per referir-nos a tots aquells col·lectius que se senten marginats per raons d'orientació sexual o d'identitat de gènere en un món patriarcal i heteronormatiu.

De vegades sense mala fe, per pura ignorància, d'altres per homofòbia o per odi al diferent, els integrants d'aquests col·lectius es veuen discriminats en el mercat laboral o fins i tot agredits al carrer. Sovint ens esfereeix que a determinats països algú pugui matar o ferir una dona per no dur un vel al cap, o per dur-lo mal posat, i, en canvi, restem freds davant les agressions que pateixen conciutadans nostres en els nostres carrers pel sol fet de tenir un aspecte discordant amb l'heteronormativitat. Sense respecte no hi ha civilització, hi ha vísceres, i quan les vísceres regeixen el cervell les conseqüències apareixen als mitjans de comunicació.

Un dels més greus errors del món patriarcal, no exempt de mal fe, és l'aplicació dels seus esquemes per damunt dels esquemes d'altres grups. El grup dominant, en aquest cas l'heteronormatiu, imposa jutja i aplica les seves pròpies normes als grups subordinats. I, a partir d'aquí, n'hi ha prou d'escoltar-ne els arguments justificatius: els grups subordinats són 'inferiors', 'malalts', 'maricons', 'invertits', 'pervertits', 'degenerats', 'tarats mentals'... La normalitat, per tant, s'estableix a partir del rol heterosexual, cosa que propicia que, d'acord amb aquest codi, davant d'una parella lesbiana, posem per cas, hom es pregunti quina de les dues 'fa d'home' i quina 'fa de dona'; o, dit d'una altra manera, quina encarna la 'masculinitat' i quina la 'feminitat'. I si canviem el gènere, aquell homosexual que etiquetem com a 'actiu', passa a tenir un estatus superior al d'aquell que conceptuem com a 'passiu' i, consegüentment, d'aquest últim, en diem 'marieta', 'doneta', mestresseta, 'calcetes', 'faldilletes', etc. L'eradicació de l'homofòbia mai no serà possible sense una reestructuració de la nostra mirada, una mirada que entengui que hi ha altres de ser i de sentir tan legítimes com la nostra.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista