Un horitzó cultural per Sant Cugat

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 16/juny
Opinió| Columnes

Aquesta setmana La Unió i 19 entitats més han posat el crit al cel per què veuen difícil que el centre cultural La Unió pugui donar resposta a nombroses reivindicacions i necessitats en els àmbits associatiu, artístic i comunitari a la nostra ciutat.

Cal recordar que la rehabilitació d’aquest espai ha estat la principal inversió cultural dels últims 30 anys. Una inversió que ha fet l'Ajuntament amb els recursos de totes les santcugatenques i que necessita d'un retorn a la ciutadania. Un retorn que no vol dir convertir-se en "la Sala B del Teatre Auditori", com diu la directora -posada a dit- del Teatre Auditori, sinó que ha de transitar cap a espai cultural de proximitat, comunitari i accessible.

L'equip de govern actual és molt fan dels projectes faraònics, les grans estrelles i de posar la cartera per desentendre’s de qualsevol problema. Està clar, defensen el seu model. Un model als antípodes dels drets culturals, la gestió comunitària, o la participació ciutadana. Un model on no és necessari governar la ciutat simplement cal gestionar-la.

Deixeu-me que m'aturi un moment a parlar del "model Sant Cugat" que defensa qui gestiona la ciutat. I és que aquest no només aplica a com es construeix el sòl i quantes plantes pot tenir un edifici, com ens pretenen vendre, sinó a com vivim la ciutat, convertint-nos en usuaris de Sant Cugat en lloc de ciutadans, on crear xarxes de participació és una cursa d’obstacles burocràtica i, per anar bé, tot hauria de quedar en la intimitat de la propietat privada.

Urgeix rebel·lar-se contra aquest model i reivindicar més convivència social i comunitària a la Sala Clavé però també a la resta de la ciutat. No volem que ens ofereixin el que han pensat per nosaltres que ens ve de gust veure, sentir o escoltar. Volem ser partícips de la programació cultural de la nostra ciutat. I potser, fins i tot, participar de l’espectacle.

RAMON GUTIÉRREZ, portaveu de Sant Cugat En Comú Podem