Un crit desesperat per l'Europa que perdem

Dimitri Defranc

Publicat: el 15/juny
Opinió| Columnes

Sovint ens preguntem, en què estem fallant?, per què les realitats que semblaven tan evidents com la condemna al feixisme o al nazisme, són avui en dia només un mem.

Avui que escalfem el planeta, avui que hem extingit més del 30% de les espècies de vertebrats, avui que tenir un sostre és un luxe, ens preguntem en quin moment, malgrat els problemes que, lluny de resoldre, anem acumulant, ens hem tornat tan insensibles per permetre que el feixisme, el nazisme i altres sinònims de l'odi avancin.

És que potser veure tantes pel·lícules i sèries sobre els horrors de la Segona Guerra Mundial ens va tornar insensibles com a societat? És que cada cop que vèiem un nazi, un falangista assassinant persones per ser i pensar diferent, crèiem que només era ficció? Caldria posar abans de cada documental sobre els horrors de la guerra, "basat en fets de la vida real"?

Avui dia, com plantejava Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida, on l'egoisme, el consumisme i la falta de forts valors tornen la moral dúctil i mal·leable, a l'espera que vingui un delinqüent a internet i ens estafi amb enginyeria social, sigui per robar-nos o per vendre'ns una ideologia basada en l'odi i l'egoisme.

Què podem esperar del futur si les persones amb empatia, amb principis, no ens unim i detenim aquesta bogeria de viure 100 anys amb por a la tornada del nazisme. És la nostra crida a vèncer l'odi en les futures urnes i apostar pels valors com l'amor, la solidaritat i el suport mutu, que essent intrínsecs al nostre ADN ens han fet avançar com a societat.

És una crida a desterrar la passivitat davant la mort de l'altre, davant la desaparició del diferent, davant l'abús institucional o l'abús per aquell que, sense ser-ho, se sent superior a qualsevol ésser en qualsevol lloc del planeta. Això, més que un article d'opinió sobre les eleccions europees a Sant Cugat, és una crida a pensar i repensar, en què estem fallant i cap a on anem, i a transmetre el fervent desig que la llibertat no sigui en el futur tan sols un mem que poques i pocs comprendran.

DIMITRI DEFRANC, membre de PACMA Sant Cugat. Biòleg, comunicador científic i historiador de les ciències