La nova biblioteca no és la dèria de cap faraó

Víctor Alexandre

Publicat: el 17/maig
Opinió| Columnes

Tranquil·litza saber que el projecte de la nova biblioteca central de Sant Cugat tirarà endavant malgrat l'oposició d'algun grup municipal. Els arguments en contra expressats en un Ple van mostrar el profund desconeixement que algunes persones tenen del que és una biblioteca, del que significa i dels serveis que ofereix. Més enllà del cost, que és l'argument tradicional per oposar-se a qualsevol projecte, es va brandar el tema de la 'prioritat'. 'Ara no és el moment', diuen alguns. El moment es veu que l'han de dir ells. 'Amb els catorze milions que costarà la nova biblioteca es podrien arreglar bona part de les voreres de la ciutat', diuen uns altres. Visca la demagògia! Si hom dediqués catorze milions a les voreres, immediatament sorgirien veus que dirien que abans que les voreres cal dedicar-los a les clavegueres, i així successivament. Altres veus han dit 'Per què volem una nova biblioteca si ja en tenim tres?' (Com si la nova biblioteca fos una quarta en comptes de substituir la caducada central). Tampoc no han mancat veus que han qualificat el projecte de 'faraònic' considerant que abans d'una nova biblioteca fóra millor fer un 'pla d'impuls'. Com si es pogués impulsar allò que està obsolet.

Quan es barreja el desconeixement amb la gesticulació és difícil avançar. El qualificatiu d'obra "faraònica" és el mateix, exactament el mateix, que va rebre la biblioteca central ara fa més de trenta anys, quan es va presentar com a projecte. En aquell moment Sant Cugat tenia 40.000 habitants i algunes veus consideraven que una biblioteca de mil dos-cents metes quadrats era un deliri de l'alcalde Joan Aymerich. Però va ser gràcies a la seva visió en gran que es va fer i que avui en gaudim. En el decurs d'aquestes tres darreres dècades, tanmateix, Sant Cugat no ha parat de créixer i aquella biblioteca "faraònica" no només ha quedat raquítica, sinó que ja no respon a les necessitats del municipi. El 5 de maig de l'any passat vaig publicar una columna a Cugat Mèdia explicant-ne el col·lapse i els immensos dèficits que arrossega i que perjudiquen indistintament usuaris i treballadors. Vull recordar, a més, que la biblioteca central no és ampliable, perquè no té possibilitats de créixer verticalment.

Aquell Sant Cugat de 40.000 habitants ja és història, n'han arribat 60.000 més, i ja fa anys que la ciutat necessita una nova biblioteca, una biblioteca concebuda d'acord amb els usos i els serveis d'una biblioteca d'avui. Per entendre-ho, n'hi ha prou de veure les xifres de creixement permanent que experimenten any rere any els carnets d'usuari, les visites que rep i el volum de préstecs. Són xifres espectaculars, cosa que demostra fins a quin punt ha quedat obsoleta i fins a quin punt es troba al llindar del col·lapse. Que encara resisteixi, malgrat això, és només gràcies a la voluntat i a l'esforç de les persones que hi treballen.

Diguem-ho clar: la nova biblioteca no és cap caprici, no és la dèria de cap faraó, és un equipament cultural de primer ordre en un municipi de 100.000 habitants. Té gràcia que dos del partits que avui en fan escarafalls, amb l'excusa del cost de la inversió, siguin els mateixos que han deixat un forat de 25 milions d'euros a l'Ajuntament, fruit de la seva gestió quan eren al govern. El projecte de la nova biblioteca no és cap idea que hagi sorgit fa quatre dies com un bolet, és un projecte de fa molts anys que si s'ha encarit amb el pas del temps ha estat pels molts pals a les rodes que s'hi han posat. Només per culpa del rebuig del govern anterior, ja ens costa tres milions d'euros més. Aleshores el cost era d'onze milions. Ara ja és de catorze. Una bona decisió seria cercar un suport econòmic privat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista