Per un sistema fiscal més just

Américo Ologaray

Publicat: el 7/abril
Opinió| Columnes

S'ha iniciat el període per presentar la declaració de renda gravada per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Coincideix amb els últims escàndols de corrupció que hem conegut, que sempre es recolzen sobre societats creades en "caus fiscals".

L'IRPF a Espanya ho paguen els rendiments de treball és a dir, pensionistes i tots els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes no es retraten en l'IRPF.

Carlos Cruzado i José María Mollinedo, els caps visibles de Gestha -el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda-, afirmen que "els rics de veritat no paguen l'IRPF, ja que utilitzen mecanismes d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, SICAV i altres".

Els que tenen més recursos econòmics no estan contribuint de manera justa i proporcionada a la garantia del benestar de la societat. I no sols perquè no ingressin el que els hauria de correspondre, sinó perquè, a més, són els qui més defrauden.

El PP i PSOE mai han tingut la voluntat política de fer una reforma fiscal en profunditat i amb els suports del PNB i JUNTS juguen constantment amb la base de la baixada d'impostos.

A això s'afegeix, que molts governs territorials facin un ús, cada vegada més estès, de lliurament de "xec" i de la subvenció que suposen la disposició de diners realitzada per les administracions públiques, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi uns determinats requisits.

Aquesta pràctica es basa a atorgar un benefici si es realitza l'execució d'un projecte (instal·lar plaques solars), la realització d'una activitat (anar al cinema), l'adopció de comportament singular (comprar un cotxe elèctric).

Aquests requisits, encara que la seva finalitat declarada -incrementar la producció d'energia renovable, accés a la cultura-, són molt atractius a primera vista, s'atorguen sense tenir en compte el nivell de renda del beneficiari i això agreuja la inequitat del sistema tributari del nostre país.

Les ajudes a la instal·lació de plaques solars se les emporten majoritàriament els propietaris d'habitatges unifamiliars i, per tant, de renda alta i explica que Sant Cugat sigui el municipi de Catalunya amb més plaques solars per a l'autoconsum.

Tenir la capacitat econòmica d'adquirir un cotxe 100% elèctric suposa a més de rebre una ajuda del govern estatal, beneficiar-se de la tarifa ECOVIAT subvencionada per la de Generalitat , tenen un descompte del 75% en el peatge del túnel de Vallvidrera i en l'àmbit municipal, no pagar per aparcar a Sant Cugat.

L'ajuda de 100 euros de la Generalitat per a material escolar. El ministeri de Cultura amb el bo cultural Jove de 400 euros que es dona a totes les persones que compleixen divuit anys i la reducció a 2 euros del preu d'entrades al cinema per a les majors de seixanta-cinc anys no tenen en compte la renda dels beneficiaris.

No es pot justificar que el cobra una pensió mensual bruta de 3.715 euros per 14 pagues es beneficiï d'aquesta ajuda o un jove de família acomodada el xec escolar o el bo cultural.

Totes aquestes subvencions tenen un cost fiscal que redueix els ingressos o generen una despesa que resten recursos de les administracions per a beneficiar a les persones i famílies més necessitades.

El resultat és que tenim un sistema fiscal que incompleix el principi d'equitat tributària que estableix l'article 31 de la Constitució i amb això agreuja de manera intolerable la desigualtat.

Per revertir aquesta situació entenc que s'hauria de: