L'habitatge públic, una prioritat?

Marco Simarro

Publicat: el 22/març
Opinió| Columnes

Mentre el preu de l'habitatge continua en màxims històrics a la ciutat i la regulació dels lloguers intenta obrir-se camí com pot, el govern continua retrocedint amb promocions d'habitatge públic projectades el mandat anterior.

Sant Cugat, i sobretot el seu veïnat, necessita opcions assequibles per quedar-s'hi a viure. I això passa per, entre altres coses, augmentar tant com es pugui el parc d'habitatge públic. Per això, el mandat anterior es va treballar intensament per planificar i projectar en nombroses ubicacions de la ciutat la construcció d'habitatge públic. D'aquí que es preveiés que, al llarg d'aquest nou mandat, es pogués arribar a una xifra de més de 350 pisos lliurats.

El problema és que amb el nou govern i amb el retorn de Junts a l'alcaldia i al poder, les prioritats estan canviant. Si bé aquesta formació, de paraula, sempre diu estar preocupada per la qüestió de l'habitatge, els fets ens mostren una realitat molt diferent. Perquè Junts sempre ha defensat un model de ciutat-jardí i, de fet, així l'ha construït al llarg de les dècades que ha governat. Un model de ciutat que, malauradament, apuja el cost de viure-hi fins a uns nivells que semblen no tenir límits.

Si seguim parlant de fets, hem de mencionar que el projecte anomenat Ragull Centre, que havia d'aportar 72 pisos al parc d'habitatge públic, ja va ser descartat a l'inici del nou mandat. Però ara, hem d'afegir un altre projecte desestimat. I és que l'alcalde va anunciar fa poc, amb la improvisació a què ens tenen acostumats, que el projecte d'habitatge públic fins ara previst al carrer Andana també queda descartat. Un projecte planificat al Pla d'Habitatge Assequible 2030 que incorporava 22 pisos de lloguer social per a gent jove i gran per al 2026. El ple passat vaig preguntar per aquesta qüestió i, el mateix alcalde, em va respondre que fer habitatge allà ja no era una prioritat i que estaven cercant un altre lloc.

Però, em pregunto, algú s'ha plantejat els costos de tornar a començar qualsevol planificació urbanística per a fer habitatge? Ens ho podem permetre? Amb l'emergència residencial que tenim, estem per anar descartant opcions treballades? Estem per permetre'ns el luxe de reduir les previsions d'augment d'habitatge públic? Nosaltres pensem que no, que no podem permetre'ns retrocedir ni un mil·límetre i que hem d'anar molt més enllà. Per a molts, la nostra ciutat serà un estereotip on viuen uns quants "pijos", però som molts més els que necessitem solucions urgents i immediates amb relació a l'habitatge i els que les continuarem lluitant.

MARCO SIMARRO és regidor de la CUP