Retallades

Carles Brugarolas

Publicat: el 12/febrer
Opinió| Columnes

La majoria recordarem el MHP José Montilla (PSC), qui fou el 128è president de la Generalitat entre novembre de 2006 i desembre de 2010. A la fi del seu mandat, endinsats en la crisi financera que havia començat a finals de 2007, la liquidació del pressupost de la Generalitat de 2010 donà com a resultat un dèficit públic del 4,2% del PIB. És a dir, el darrer any del mandat del president Montilla la Generalitat va gastar 26.500 milions, mentre que en va ingressar només 21.300. La diferència, uns 5.200 milions, indica que de tota la despesa de la Generalitat de 2010, el 20% (1 de cada 5 euros) es va gastar sense que hi hagués un ingrés correlatiu. Què havia passat? Doncs que els ingressos van caure per la crisi, però les despeses, en canvi, van créixer clarament. Em sona, això.

T'imagines això a casa teva? Si qualsevol any ingresses 10 i gastes 12 és evident que només podràs pagar si tires dels estalvis, o bé, que és el que va passar, si deixes el deute per als anys següents obligant-te a gastar molt menys, a retallar, en els temps que venen. Perquè no serà suficient tornar a equilibrar el teu pressupost (ingressar 10, gastar 10), hauràs de gastar encara menys per pagar aquell deute pendent.

Capgirar les inèrcies de les administracions no és fàcil. Al president Montilla el substituí el MHP Artur Mas, que es trobà aquesta inèrcia: una Generalitat que ingressava menys per la crisi, però que en lloc d'adaptar-se gastava cada cop més. El 2011 el dèficit de la Generalitat va assolir el seu rècord arribant a quasi 6.800 milions, cosa que, lògicament, va donar lloc a la implantació d'un important pla d'ajust.

És evident: els diners no plouen del cel, són els que són i no ens els podem inventar. Per recuperar l'equilibri es van buscar nous ingressos (sempre amb l'Estat en contra, portant qualsevol cosa al Constitucional per aturar les mesures adoptades) i es va haver de reduir dràsticament la despesa. És l'etapa que la història recordarà com a la de "les retallades".

Alguns partits han aconseguit que en l'imaginari col·lectiu s'atribueixi la culpa de les retallades, encara avui, no al president Montilla, que va crear un problema descomunal en forma de forat pressupostari, sinó a qui va haver de solucionar una situació mai vista a la Generalitat. El president Mas, incomprensiblement, arrossegarà sempre l'estigma de ser "el president de les retallades", com si fos un insensible que, voluntàriament i per ideologia, va reduir la despesa afectant els serveis públics... com si hagués tingut alternativa!

El paral·lelisme és evident amb el que passa avui a Sant Cugat. L'Ajuntament afronta un moment en què no només ha de recuperar l'equilibri sinó que ha de fer coixí per poder pagar el que ve de l'herència del pas del PSC pel control de les finances municipals. Sí, cal reduir clarament la despesa, deixar de fer coses, i reduir el pressupost d'algunes altres de les que es fan. Cal trobar nous ingressos i fer enormes salts en eficiència, que són viables. Hem de fer molt més amb molt menys, mirant d'afectar el mínim possible la societat i preservant tot allò essencial (drets socials, habitatge, entitats, ocupació...). És el que estem fent. No perquè vulguem, és que no hi ha més remei! O és que algú creu que qualsevol govern que s'estrena voldria haver de fer aquestes coses?

Tot i això ja se senten les veus que criden contra les retallades de l'actual govern, com si des de Junts, per exemple, no fes anys que advertíem que anàvem cap aquí. Alguns diuen que la solució és apujar els impostos, que pagui la ciutadania, tant és que la situació econòmica general sigui difícil i afronti un futur incert. O com si apujant l'IBI, per molt que ho féssim, poguéssim solucionar la situació... Altres asseguren que el problema és l'actualització dels sous dels polítics, com si tingués alguna incidència prou significativa en la situació de les finances públiques municipals. La política és així, eslògans i lemes sense context, acusacions fàcils i estigmes.

Per sort, la de Sant Cugat és en general una societat madura i informada. Som un govern responsable i molt sensible a les necessitats de la societat que servim. Malgrat el context, no tinc cap dubte que farem un gran mandat, que escoltarem i solucionarem un munt de coses. Potser no al ritme que voldríem en alguns casos, però ho farem. Deixarem una ciutat molt millor i una administració sanejada, forta i solvent, molt més capacitada per impulsar la societat tal com mereix, molt més resilient davant les fortes sacsejades que arriben des de tot arreu, cada cop més. Fem-ho bé!

CARLES BRIGAROLAS és regidor de Junts per Sant Cugat i tinent d'alcaldia d'Economa