La mà invisible que a tots ens escanya

Marco Simarro

Publicat: el 12/gener
Opinió| Columnes

A finals de l'any 2023 ens assabentàvem que el preu mitjà del lloguer s'enfilava fins als 1.500 euros. Una darrera pujada meteòrica de vora 200 respecte al preu mitjà anterior, un 18% d'augment. Tant és així que, segons el portal Idealista, el 'pis' més barat de la ciutat, de 25m2, està a 850 euros mensuals. Una autèntica bogeria, un insult.

El mercat immobiliari continua fent de les seves al nostre poble i cada trimestre ens planteja un escenari pitjor que l'anterior. L'emergència residencial que patim fa insostenible la vida a milers de famílies, fent que cada mes sigui una autèntica 'cuesta de enero' i provocant l'expulsió constant per raó de renda. I molts es preguntaran, té solució tot plegat? Doncs, si bé és complexa, sí que la té.

El mercat immobiliari, com els mercats en general, no són productes divins o de la naturalesa com si es tractés de fenòmens meteorològics. Són un entramat de relacions econòmiques (productives, de consum, financeres, etc.) amb les seves pròpies normes que les societats hem establert. Malauradament, el capitalisme com a sistema i el liberalisme com a doctrina han convertit els mercats en una mena de semideu inapel·lable. I és que hi ha molt espai a la regulació dels mercats i a la contenció de les rendes de lloguer. Hi ha molt camí a recórrer per frenar els abusos del mercat immobiliari. La qüestió és si els qui governen són o no connivents amb els interessos econòmics del sector.

Regular el mercat immobiliari, des de qualsevol institució mitjançant cadascuna de les seves competències, és un deure ètic. No emprendre totes les accions possibles tal com està la situació és immoral. I a Sant Cugat ens cal un Ajuntament que no dubti enfront del sector immobiliari. Necessitem un compromís clar per fer efectiu el dret a l'habitatge. Establir regulacions als lloguers de temporada i frenar l'especulació via 'coliving'; augmentar el parc d'habitatge protegit de lloguer comprometent les noves promocions a fer-ne un 30% com a mínim; adquirir immobles via el dret de tempteig i retracte; controlar les pràctiques abusives del sector immobiliari; oferir més recursos als llogaters del municipi via assessorament i línies d'ajuts i un llarg etcètera.

La mà invisible no és més que l'argot emprat per qui no vol que toquem les normes del mercat que enriqueixen cada cop més a menys persones. Però no ens deixarem escanyar, farem valdre el dret a l'habitatge, fins que el traiem del mercat.

MARCO SIMARRO és portaveu municipal de la CUP