L'aigua: bé comú sota control públic

Marco Simarro

Publicat: el 17/nov/23
Opinió| Columnes

Front un suposat sentit comú que veu 'normal' la concessió de serveis públics i bàsics per a la vida, hauria de començar a imposar-se una nova lògica força més raonable. Hi ha una sèrie d'elements de context sobre la taula que, a parer meu, argumenten i justifiquen plenament la necessitat de recuperar el control públic sobre un servei com el de l'aigua.

Ja plana sobre tothom la idea que vivim en emergència climàtica i que moltes, si no totes, les accions que prenguem com a societat han de tenir en compte aquest escenari d'escassetat de recursos energètics, d'alta complexitat meteorològica i, per tant, d'obligada adaptació a aquest context. Les polítiques públiques i la forma d'organitzar-nos en societat no poden obviar la necessitat de mitigar els efectes del canvi climàtic i d'elaborar noves formes de relacionar-nos amb el planeta per no continuar-lo trinxant.

Ara, a més, en el context mediterrani en què vivim hem de sumar-li a tot plegat un dels pitjors episodis de sequera de la història recent. Els pròxims dies o setmanes entrarem en estat d'emergència per sequera i això comportarà greus restriccions. Al seu torn, els costos que suposa per les concessions privades la gestió de l'aigua en contextos així, fa que pugin encara més les tarifes, preveient un augment del 33% per Sant Cugat al 2024.

I això resulta tot un absurd si ens atenim als diversos informes elaborats tant en l'àmbit local com metropolità, ja que identifiquen en la gestió directa (pública) la millor fórmula, tant pel que fa a l'eficiència econòmica - més capacitat de control i abaratiment de tarifes - com pel que fa a l'eficàcia en la gestió del servei.

Així doncs, la necessitat de posar sota control públic un bé comú i necessari per a la vida com és l'aigua no només respondria a una qüestió ideològica, de principis i de convenciment polític, sinó també a un criteri d'eficiència que els mateixos gurus de les concessions i externalitzacions haurien de 'comprar'.

En un context així, es fa difícil que els diferents partits polítics no es comprometin amb la gestió pública de l'aigua. Es fa difícil d'entendre que, en un escenari d'escassetat d'aquest bé comú, hi hagi qui encara defensi l'enriquiment per part d'empreses privades amb la prestació d'aquest servei. Per molt complexa que sigui qualsevol fita, la CUP plantarem cara i donarem batalla pel sentit comú que defensa els interessos de la majoria. Perquè apostar per la gestió directa de l'aigua és apostar per una societat més justa.

MARCO SIMARRO és portaveu de la CUP Sant Cugat