Problemes de frontera a Sant Cugat?

Joan Puigdomènech

Publicat: el 10/abr/23
Opinió| Columnes

No parlaré pas de Salses, ni de Guardamar o de la franja de ponent. Parlaré d'altres fronteres que existeixen dintre de Sant Cugat.

Una d'aquestes fronteres invisibles, molt pròpia de Sant Cugat, apareix en aquells llocs on es venen a trobar una zona d'habitatge col·lectiu (per sort de no massa alçada) amb una zona d'habitatge unifamiliar. Ho estem veient al carrer Andana, al voltant de la masia de Can Cabassa, a més d'algun altre indret de microcirurgia urbana que sembla somiar l'actual equip de govern. Apareixen problemes de privacitat, de fractura de les condicions en què hom va accedir al seu habitatge, de canvi brusc de tipus de barri, etc.

Un altre gran terrabastall que hem viscut ha estat la proposta d'una frontera conflictiva entre habitatge col·lectiu i sòl industrial a fregar, que es planejava tirar endavant en l'operació Ragull i que, feliçment, dorm el somni dels justos (o encara és viu el bitxo?). Pot, per un instant, imaginar com seria la convivència entre el necessari moviment de logística d'un polígon industrial i la necessària pau de l'interior d'un habitatge? Tots els auguris són que hauria estat una frontera conflictiva, una frontera calenta.

I la presència d'una activitat sorollosa a tocar o a l'interior del mateix Parc de Collserola? En particular, com es pot congeniar un establiment de restauració amb el seu entorn més pròxim que gaudeix del Pla d'Especial Protecció de la Natura del Parc de Collserola (PEPNat). Segurament les condicions d'un restaurant semblant en plena trama urbana són menys exigents que en un paratge natural i d'aquí que es tracta, també, d'una frontera conflictiva.

Segurament vostè coneix o pateix altres fronteres.

Com caldria tractar aquests problemes de frontera?

La primera condició és que hauria d'existir una zona de 'transició suau' que permetés arribar a un cert compromís entre dos entorns contradictoris i fugir d'una imposició sobre planell. Com a exemple exitós d'aquestes transicions suaus, coneix vostè la relació harmoniosa entre els veïns de Sol i Aire i el Parc de Collserola?

La segona condició consisteix a escoltar les dues bandes de la frontera per arribar a compromisos. Seria com incorporar les al·legacions a un projecte abans de presentar-lo. Es pot fer això? És difícil i és possible: cal un pilot experimentat que sàpiga escoltar i interpretar.

A Sant Cugat som gent de pau. Qui pot portar pau a aquests problemes de frontera? El mes que ve vostè té la possibilitat de decidir a qui fer-li aquest encàrrec.

JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de Junts per Sant Cugat