Guerra Civil
Àlex BallestaÀlex Ballesta
Publicat: el 29/mar/23
Opinió|
Columnes
D'entre les abundants anàlisis que s'han fet sobre l'escabrosa moció de censura de Vox, celebrada fa unes setmanes, un fet potser no massa explorat és el desafortunat comentari del 'candidat' Tamames en el que deia que la Guerra Civil Espanyola va començar el 1934.
Tot i que, tractant-se d'un disbarat pot semblar inofensiu, aquest comentari és en realitat un símptoma de la campanya que certs sectors han escomès per reinterpretar determinats episodis de la història del nostre país segons conveniències polítiques.
L'objectiu i els artífexs d'una part d'aquesta campanya són clarament visibles, és evident que tant Vox com (a diferents intervals) el Partit Popular, en la seva pugna pel vot de dretes, busquen blanquejar el franquisme així com altres passatges escabrosos de la història d'Espanya, imitant la tendència identitària de l'extrema dreta a Europa.
Mentre que aquest aspecte és generalment fàcil d'identificar, es compon de nocions més discretes però no menys pernicioses, que sovint esquiven l'esperit crític i desemboquen finalment en el tipus de conclusions errònies que alimenten aquesta i altres derives
preocupants.
Sobre el tema de la guerra civil en particular, a judici de servidor, un dels més nocius és el determinisme amb què els autodenominats "defensors de la pàtria" justifiquen l'inici del conflicte; presenten una dicotomia convenient entre dues parts o "dues Espanyes" destinades inexorablement al conflicte armat des de feia dècades.
Tot i que en un primer moment pot semblar quelcom innocu, aquest posicionament simplista omet elements o esdeveniments substancials de la història de la segona república. En realitat, la república no va sobreviure, no perquè les dues parts no arribessin a entendre's, sinó perquè des de la proclamació del 14 d'abril, els mateixos personatges que ara blanquegen Vox i el PP van actuar sistemàticament en contra del règim democràtic, en comptes de participar de les seves institucions. Això s'evidencia, per exemple en el cop d'estat fallit del general Sanjurjo (també conegut com la Sanjurjada) de 1932 i la posterior amnistia concedida pel govern
Radical-Cedista.
Més enllà de les turbulentes conseqüències que això pot tenir sobre la historiografia acadèmica, que no és del tot immune a aquestes quimeres, aquest fenomen ha de servir per prendre consciència que per la dreta més rància i reaccionària tot s'hi val per revertir el progrés democràtic. La conclusió més important, però, és que quan George Orwell va escriure allò de "qui controla el passat controla el futur", no ens va donar una estratègia política, sinó una advertència; la història no ha de servir per res més que per evitar repetir els errors del passat i, per tant, hem d'aprendre a conviure amb ella sense tergiversar-la.
ÀLEX BALLESTA és Secretari d'Organització de la JSC Sant Cugat