Pensar la ciutat amb perspectiva de gènere. Parlar de sentit comú

Ferran Margineda

Publicat: el 17/mar/23
Opinió| Columnes

I com fa la dita, si aquest, sovint és el menys comú dels sentits, aplicar una visió feminista a tots els àmbits de la governança també ha estat fins ara quelcom poc habitual. Sabem que l'urbanisme aborda l'ordenació i els diferents aspectes que conformen una ciutat. Més enllà de cases i carrers, vol endreçar un entramat urbà, dotant-lo dels seus eixos de centralitat, organitzant connectivitats, equipaments, espai públic, comerç, seguretat, etc, però si desplacem a un segon terme el vessant tècnic de la planificació i l'abordem des d'una perspectiva de gènere, posarem la vida de totes les persones així com la seva participació comunitària a l'eix de la proposta, observarem els potencials usos de l'espai que fem servir, però també les necessitats reals i de tothom que, al cap i a la fi, és la veritable raó de ser de la política.

Tenir en compte la perspectiva de gènere sovint es veu de manera reduccionista, com una tendència o una etiqueta més, i és més que això. Posem com a exemple un cas concret. Com planegem la connectivitat d'un equipament escolar aplicant una visió feminista a l'organització d'aquest entorn? Doncs, elles ens dirien que experiència en mà, sortint del paradigma dels eixos viaris per cotxes, on el transport públic lluita de forma desigual i perd davant el col·lapse, i vianalitzar el possible, creant camins segurs a peu per arribar a l'escola. Aquest exemple, avui prou interioritzat per les administracions, era impensable fa pocs anys. Així mateix, des d'una perspectiva de gènere, qualsevol equipament, barri, polígon industrial... no s'ordenaria sense incloure-hi prèviament el correcte planejament de com arribar-hi en transport públic, de com accedir sense barreres a peu, d'il·luminar els camins i dreceres habituals per arribar-hi de forma serena, valorant quines necessitats accessòries hi calen, lavabos, comerç, centres comunitaris, escoles bressol, a partir de saber quines necessitats reals sorgeixen, no només de l'àmbit laboral remunerat sinó afegint-hi les necessitats derivades del treball reproductiu, les cures als infants i persones grans, les tasques de la llar, activitats, i que, malgrat produir un servei, estan menystingudes pel model econòmic capitalista i, per tant, sense quantificar econòmicament. Negre sobre blanc, la perspectiva feminista és justa i malgrat això encara no pot superar un model i un urbanisme de despatxos i fet per homes.

Seguint amb la mobilitat, sabem del cert que, els percentatges de mobilitat en transport públic, les dones en són protagonistes, que els percentatges d'ús del vehicle privat indiquen que els homes en són els usuaris principals i que malgrat que aquest retrat és significatiu, el sistema, descaradament patriarcal, pot arribar a apostar d'una manera escandalosa per infraestructures pel vehicle privat, només pensant de forma complementària en les persones que caminen, van en bici o en una xarxa accessòria de transport públic.

Tornant a l'urbanisme i a un exemple pràctic a Sant Cugat. Volpelleres, és un barri planejat amb grans vials per moure's en cotxe, però amb uns carrils de servei massa estrets pel pas dels busos, amb un disseny de parades poc o gens accessibles, sense comerç de proximitat i amb grans supermercats com a pol d'atracció del veïnatge amb vehicle privat, amb una absència flagrant d'espais i d'equipaments com a eixos de centralitat i consolidadors socials del barri, com a generadors de vida en l'espai públic, i per tant d'una mínima densitat de persones al carrer que, a hores d'ara, encara no donen la necessària percepció de normalitat i de seguretat que, una visió feminista del projecte hagués tingut com a objectiu. Per aquests motius i per vuit mil més, totes hem de tenir clar que parlar de perspectiva de gènere no és parlar de quelcom abstracte, és parlar de sentit comú, és veure que el que aporta el feminisme és inclusiu i vertebrador i el comportament del patriarcat és egoista i depredador.

FERRAN MARGINEDA és vocal portaveu de la CUP-PC a l'EMD de Valldoreix