Habitatge: prou baralles estèrils

Carles Brugarolas

Publicat: el 23/gen/23
Opinió| Columnes

A principis de 2018 l'aleshores alcaldessa, Mercè Conesa, (CiU), va proclamar l'objectiu del seu govern d'augmentar l'habitatge públic fins al 10% del parc immobiliari. Ho fa fer en el context de l'aprovació aleshores recent del pla Promusa 2030 que plantejava l'estratègia a seguir per aconseguir que almenys un 5% de l'estoc d'habitatges de Sant Cugat fos de lloguer assequible en el qual havia de ser un primer pas per a l'assoliment de l'objectiu del 10%, fita del mandat anterior, no de l'actual, per tant, i és compartida tant pels partits de l'actual govern tripartit com pel principal grup del consistori, ara a l'oposició, el de Junts per Sant Cugat.

La mateixa alcaldessa Mercè Conesa, seguint el fil dels seus predecessors Joan Aymerich i Lluís Recoder, va posar en marxa nombroses iniciatives innovadores (i, per tant, sovint complexes) de la mà de l'aleshores regidor d'habitatge Raül Grangé (ERC) i dels successius regidors d'urbanisme Pere Casajoana, Damià Calvet i Joan Puigdomènech (CiU) en un context molt difícil derivat de la crisi immobiliària i financera iniciada en 2008, que entre altres coses va comportar deixar totes les societats públiques d'habitatge amb finançament zero.

Es van promoure col·laboracions publicoprivades, el cooperativisme, l'OLH, la intermediació, el suport al lloguer, el lloguer social, la imposició del 50% d'habitatge protegit en les noves promocions, el tanteig i retracte, l'acord d'aportació de 2 milions d'euros anuals per a la compra d'habitatges... totes aquestes, i moltes altres, són avenços escaiguts i majoritàriament consensuats en mandats anteriors.

Les dades són clares, Sant Cugat s'havia comptat sempre entre els municipis capdavanters en promoció pública d'habitatge fruit del compromís dels governs municipals del període 1987-2019.

I no obstant sabíem tothom que no eren suficients. Sense anar més lluny, els baròmetres municipals de l'Ajuntament de Barcelona insisteixen onada rere onada que una tercera part de la seva població voldria marxar a altres municipis, buscant segurament en part condicions de vida com les que podrien trobar a Sant Cugat.

Estem parlant de 500.000 persones! I això sense comptar els que farien la mateixa opció de molts dels municipis de l'entorn metropolità.

Així és, la pressió de la demanda per venir a viure a Sant Cugat, a conseqüència de la qualitat de vida que ofereix el nostre municipi, és massa gran com perquè l'oferta, sigui la que sigui, la pugui contenir.

El Pla Promusa 2030 va costar molts anys de treballs i consensos. A diferència de l'actual comptava amb una acurada anàlisi econòmica i va ser debatut allà on toca, al ple, amb llums i taquígrafs.

Aquell Pla, com tots, feia previsions que poden complir-se o no en funció de moltes circumstàncies: la conjuntura econòmic-financera, els inacabables processos urbanístics, la irrupció de normatives de protecció civil... Naturalment, com tots els plans a llarg termini, és necessari anar adaptant-los a les circumstàncies del moment.

L'actual pla del Tripartit, Pla d'Habitatge Assequible 2030, per exemple, ja ha començat incomplint-se: la previsió de lliurament de les Casetes dels Mestres i de la promoció de Jeroni de Pujadas estaven previstes per a 2022. És normal, parlem de processos molt complicats.

Convindria i molt que el Tripartit aportés més i millor informació veraç. Van necessitar 2 anys i mig per fer-lo i refermar l'objectiu de l'alcaldessa Conesa del 10% a llarg termini.

Establint com a data límit l'any 2030 a penes difereix de l'anterior Promusa 2030.

Una de les principals diferències, per cert, és la seva voluntat de promoure grans torres amb HPO dins un polígon industrial (Ragull Centre), idea descabellada que des de Junts rebutgem completament.

Tothom compartim l'objectiu, des de sempre, de fer el possible des de l'Ajuntament per aconseguir que ningú hagi de marxar per raó de renda.

Aquest és un dels gran temes de ciutat que cal construir des del consens, cosa que exigeix diàleg, veracitat i transparència, just el contrari del que fa el Tripartit.

És una fita que requereix també dades acurades. És cert que marxen de Sant Cugat unes 3.000 persones l'any, menys en proporció de les que marxen de l'Hospitalet, Santa Coloma, Girona o Cerdanyola, per exemple.

Però no sabem quantes ho fan per raó de renda, ni tenim estimacions consistents de què és el que hauríem de proveir per assolir l'objectiu.

Un objectiu que demanda també molt consens ciutadà perquè estem parlant de la necessitat d'imposar un esforç fiscal important a la ciutadania, de tornar a generar un ritme de creixement important i la desaparició de conreus i fins i tot d'algunes zones boscoses si el pla del tripartit es compleix en plenitud.

Res de tot això s'ha pogut debatre políticament tal com caldria. Tothom volem assolir la fita, és clar que sí, però hem de ser conscients dels costos com a societat madura que som i volem ser.

Hem estat, estem i estarem sempre per la construcció de consensos sobre els grans temes de ciutat.

Creiem que és el que demanda la ciutadania i que és la manera com podrem servir-la millor. Instem respectuosament l'alcaldessa Ingla i el conjunt del Tripartit a canviar la seva actitud per fer-ho possible.

CARLES BRUGAROLAS és regidor de Junts per Sant Cugat