L'energia ni es crea ni es destrueix, és un dret

Oriol Sànchez

Publicat: el 16/des/22
Opinió| Columnes

De les diferents crisis en les que ens trobem immersos, la crisi energètica ha estat la més mediàtica durant els últims mesos. Tot i que la crisi s'ha accentuat arran de la guerra a Ucraïna, aquesta només ha posat en evidència la dependència que la nostra societat té de determinats tipus d'energia (combustibles fòssils i gas). La realitat és que la crisi no afecta de la mateixa manera a tota la població.

Les empreses que tenen el mercat de la creació, transport, distribució i comercialització de l'energia han augmentat els seus beneficis, mentre que les factures de milions de llars han pujat, transferint els diners de les butxaques de la ciutadania als comptes corrents dels grans oligopolis energètics. A Catalunya, per exemple, Endesa té el 98% de la distribució de l'energia. Davant de l'augment de preus, les respostes dels diferents governs han estat invertits més diners públics (de tota la ciutadania) en ajudes directes o indirectes als consumidors. El resultat final ha estat que aquests diners públics han anat a parar a les grans empreses energètiques, fixant una nova transferència de diners públics cap a mans privades.

La pobresa energètica és un concepte ben conegut per tothom i no és arran de l'esclat de la guerra que s'ha posat en boca de tothom. Ve de més lluny i té com a punt d'inflexió, a l'estat espanyol, la privatització de les empreses energètiques des de finals dels anys 80 fins als 2000. Més enllà de la venda de capital públic a mans privades, la privatització de l'energia ha comportat una pèrdua de drets per al conjunt de la població, tant a nivell català i estatal com europeu.

Els defensors de la privatització del mercat elèctric als anys 90 del segle passat argumentaven que la competència entre les diferents empreses suposaria un preu menor per al conjunt de la població. La realitat ha estat un altre, un oligopoli energètic que sotmet a la lògica dels beneficis privats la prestació d'un servei fonamental per a la població, l'energia. Un recurs fonamental per garantir el dret a una vida digna.

Sota la lògica dels beneficis un dret deixa de ser-ho, l'accessibilitat deixa d'estar garantida i es troba dividida entre aquelles persones que en poden pagar el preu i aquelles que no. A més, aquest preu no està fixat tenint en compte criteris socials o inclús d'emergència social, sinó de maximització de beneficis. Uns beneficis que també passen per sobre de la qualitat del servei o les condicions laborals de les persones que hi treballen.

Pot semblar una obvietat, però cal repetir-ho les vegades que faci falta; els serveis destinats a la cobertura de necessitats bàsiques no han de ser un negoci. Com a societat no ens podem permetre que els sectors estratègics, aquells essencials pel nostre benestar estiguin en mans privades i escapin a qualsevol tipus de control democràtic per part de la població. El dret a l'energia passa per la seva democratització. Aquesta democratització implica potenciar i no posar través ni peatges a l'autoproducció de l'energia per part de la població però també posar fre i combatre als oligopolis energètics actuals.

A nivell municipal aquesta democratització és concreta en la municipalització, tant de l'aigua, com de les xarxes de distribució d'energia elèctrica. El context actual, però exigeix anar més enllà. Per garantir el dret a l'energia cal crear una empresa pública de generació, distribució i comercialització. L'accés al subministrament energètic no pot estar condicionat pel mercat. Ha d'estar subjecte a un control democràtic, ser transparent, autosuficient i arrelada al territori. Garantir el dret a l'energia passa per treure a les grans empreses privades de l'equació.

ORIOL SÀNCHEZ és regidor (CUP-PC) de Participació i Barris i Joventut