El Consell del Poble de la Floresta

Ferran Margineda

Publicat: el 25/nov/22
Opinió| Columnes

Malgrat que li pesi al company vocal de l'EMD per Ciudadanos, José Miguel García, quan critica els avenços en participació ciutadana a Sant Cugat i en concret, la proposta de creació d'un Consell del Poble que superi al present Consell de Barri de la Floresta; li diria que, per una banda, dediques més esforços en capgirar la política de participació ciutadana del present govern de Junts a l'EMD de Valldoreix que, tot i la protesta constant d'associacions i entitats, fa ja 7 anys que no convoca el Consell de la Vila (màxim òrgan de representació ciutadana de Valldoreix segons el vigent ROM). I, sobretot, li recordaria que està més que contrastat que, allò del cafè per a totes, és una pràctica reduccionista i una uniformitat que no acostuma a respondre a les necessitats reals de col·lectius veïnals amb inquietuds i sensibilitats diferents.

Jo entenc la voluntat de la gent de la Floresta com un voler sortir de l'ancorament institucional per, des de la ciutadania, incidir en el que necessita el barri, i sobretot, vincular el com i quan s'ha d'implementar.

Aquesta via no deixa de ser hereva dels projectes assemblearis que al barri concorrien en temps del franquisme crepuscular i que s'han mantingut durant el temps. En lluites veïnals per incidir en l'urbanisme del barri o en la seva mobilitat, en accions culturals pensades fora del circuit municipal, dutes a terme pel senglar cultural o les activitats del Curious Garden, o un associacionisme tan singular com pot ser la trobada d'intercanvi de flors i plantes de la Floresta entre d'altres.

Al cap i a la fi, es tracta d'avançar cap a una democràcia directa, i no podem més que rendir-nos a l'evidència quan un grup de veïnes i veïns hi tornen i treballen per fer guanyar en qualitat democràtica el sistema de participació d'un barri, obrint nous camins que ben segur seran aprofitats per d'altres.

I que ningú s'espanti, no es tracta tant de trencar ous per fer la truita com de buscar la fórmula normativa adient. Només cal un requisit previ que passa per rellegir i modificar els reglaments necessaris; ROM, RPC, (tot restant amatents el que diu el nou RCB) per adaptar i modelar la rigidesa de l'administració i encabir-hi la voluntat popular.

Cal atendre la maduresa participativa de la Floresta, que té prou inèrcia per acabar desbordant també el que ara mateix està per venir.

Endavant i visca la Floresta!!!

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a la junta de veïns de Valldoreix